Una de les cites que encapçala el més recent llibre de Roser Iborra fa referència a un principi de la física, el de Heisenberg o de la incertesa, que ve a dir que el sol fet d’observar una cosa la fa canviar. I per tant, mai no podem arribar a conèixer del tot la realitat del que estem mirant. És un esperit que batega en els poemes de Només si no miro volen ocells, i en el mateix títol del llibre. “M’agrada aquesta part de la física que toca a la filosofia… potser els antics no anaven tan desencaminats”, explica la veterana escriptora. I no és casualitat que els textos s’estructurin en quatre parts de la matèria que van definir els presocràtics grecs: aigua, foc, aire i terra.
El volum que acaba de publicar és un recull de poemes que feia temps “que eren pels calaixos”, i que ara va decidir recollir i donar a la llum “perquè sempre aniries canviant coses, i hi ha un moment que has de decidir”, afirma. Els poemes són breus, essencials, i cada una de les quatre parts va també encapçalada per un text en prosa poètica. Els ocells del títol formen part de la vida quotidiana d’Iborra: “El veig des del balcó, el vull tornar a veure, espero. Potser és quan no hi ha la seva mirada intencionada, que volen”. Tot plegat té a veure també amb “una actitud més serena davant la vida, gaudir el present i que ens porti el que vulgui”. Acompanyen l’edició –el número 11 de la col·lecció de tapa dura de les edicions artesanals Llibres de Tapís– il·lustracions del pintor campdevanolenc Pau Elias.
{{ comment.text }}