Ernest Bofill: De Taradell a Copenhaguen

Els estudis i les ganes de repetir la sensació que va viure en un Erasmus van portar Ernest Bofill fa més de cinc anys a Copenhaguen. Ara ja es considera un danès més, i la seva experiència marxant lluny de casa seva li ha brindat l’oportunitat, i fins i tot l’obligació, de provar i viure moltes coses noves. Les ganes de viure un nou repte i noves experiències van portar Ernest Bofill cap a Copenhaguen, on ja fa més de cinc anys que viu. Un Erasmus a Finlàndia quan estava estudiant a Catalunya se li va fer curt, i poc després van despertar dins seu les ganes de repetir, així que quan se li va plantejar l’opció d’apuntar-se a un màster a Dinamarca no s’ho va ni pensar. “Tenia ganes de marxar a viure el repte, i aquí ja estava una mica cansat de la rutina”, explica Bofill. Tot i la il·lusió de viure noves experiències, no tot ha estat fàcil per a ell. “Durant el temps que estava fent el màster estudiava i treballava per mantenir-me econòmicament, però no vaig encertar gaire el tema del màster i em faltava motivació”, explica Bofill. “Hauria pogut deixar el màster i hauria estat més feliç, i ara he après que els títols universitaris no tenen gaire importància.” Ara, però, la seva vida a Dinamarca ja és diferent. “Copenhaguen és un lloc vibrant, hi ha moltes oportunitats de feina i oci”, però Osona és Osona, i també es troba a faltar, tot i que afirma que “em fa por tornar, ja que viure fora et fa idealitzar el que no tens, i crec que tornar em pot decebre”. Bofill ja és “com un bon danès més”, sobretot a l’hora de pujar a una bicicleta, transport habitual al país. “M’encanta anar amb bicicleta a la feina, ja que l’aire al matí em dona molta energia, i ara ja circulo amb la calma d’un bon danès”, afirma. I és que sortir a viure fora es basa a provar i tastar noves experiències. “He provat moltes coses, com l’Ultimate Frisbee (rugbi amb un disc volador), a ballar swing, esgrima o fins i tot lluita amb espases medievals. A més, també he après a valorar la gastronomia, tant la de fora com la catalana, que per absència encara s’aprecia més com n’és de bona”. Cinc anys i mig després d’arribar a Copenhaguen, ja comença a veure-ho com el final d’una etapa. “La vida a Dinamarca és fàcil i còmoda, ja que tot està ben planificat i gestionat, però penso que estic al final d’una etapa, ja que vull noves motivacions buscant una feina nova, potser aquí a Copenhaguen o a algun altre lloc”, afirma. Però, malgrat això, aquesta experiència sempre quedarà com un record per a Bofill. “Jo recomano provar de viure fora alguns mesos, tampoc tant temps, ja que t’ha de venir de gust. Però sortir del teu entorn un temps t’obre de mires i et dona una perspectiva diferent, sobretot si pots viure en un entorn multicultural, com la universitat o en una empresa amb gent molt diversa”, explica. I és que, com ell mateix afirma, “marxar et dona l’oportunitat, i fins i tot t’obliga, de provar coses noves

Ernest Bofill: De Taradell a Copenhaguen

‘Hamnet’, de Chloé Zhao

“És bo saber que les barbaritats que va fer la ideologia nazi també van afectar persones que eren els nostres veïns”

Guillem Roma i Mar Pujol presenten el tema ‘Escoltar-nos de prop’

El Dijous Llarder de la plaça Major de Vic se celebrarà el proper dijous 19 de febrer

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallen la C-17 i la C-25 a Gurb amb motiu de la vaga educativa

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

Rostiran una xifra rècord de porcs durant el Dijous Llarder a Vic per cobrir la demanda de l'"entrepà estrella"

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Què li ha passat a la Pilarin?