Havia de ser una edició especial pel seu 50è aniversari, però passarà a la història per haver estat la més inèdita de totes. Per primera vegada en aquest mig segle, i arran del context de pandèmia, el Pessebre Vivent d’Osona, a la falda del castell de Tona, s’ha celebrat amb llum de dia i un format més lleuger i amb escenes de pas per evitar aglomeracions. Aquest diumenge va tenir lloc la segona i última jornada de representacions. En total l’han visitat prop d’un miler de persones.
El muntatge ha acabat fent de la necessitat virtut. “A la gent els ha agradat molt aquesta versió diürna perquè els ha ofert tota una nova perspectiva del pessebre; potser es perden alguns detalls, però se’n guanyen d’altres”, apuntava Josep Mir, vicepresident de l’Agrupació Pessebre Vivent de Tona. Així, malgrat que l’objectiu és recuperar el format nocturn habitual de cara a l’edició que ve –si la pandèmia ho permet–, no es descarta mantenir una de les jornades matinals. El nou horari, per exemple, ha facilitat que hi accedissin famílies amb canalla més petita, destacava el mateix Mir. Un altre dels encants del nou format ha estat la possibilitat d’interactuar amb els figurants i accedir lliurement a les diferents escenografies.
“No ha estat ni molt menys decebedor; és diferent, però a mi m’ha agradat molt”, apuntava aquest diumenge l’alcalde de Tona, Amadeu Lleopart, en qualitat de “visitant”. De fet, Lleopart reconeixia que no podia ser del tot objectiu: “La meva família ha estat implicada amb el Pessebre Vivent des de sempre”, recordava. Ell mateix s’hi va estrenar en la segona edició, la de 1973, participant en una de les escenes, “tocant la flauta dolça”. Ja revestit d’alcalde, Lleopart reconeixia que el Pessebre Vivent ha esdevingut “un dels aparadors de Tona i de la seva cultura popular i associativa”.
Que l’esdeveniment hagi arribat als 50 anys “és un goig i un honor pel poble”, però també el resultat “de l’esforç, la constància i el treball de molta gent”. Enguany en el muntatge hi participaven al voltant de 170 persones, entre actors i col·laboradors. “Les representacions duren dos dies però aquí s’hi treballa tot l’any”, recordava Mir.
{{ comment.text }}