Esperant el lleó

“Caram, és enorme!”; “és preciós”; “impressionant”. Una comitiva vigatana integrada per Roger Albert, president dels gegants de Vic; Joan Miquel Merino, juntament amb Albert estudiós de fet geganter vigatà; i Encarna Andrés i Fina Correderas, membres de la comissió de festes de l’Associació de Veïns del Barri del Remei –l’entitat que s’encarregarà de portar la comparsa–, van visitar dilluns el Taller d’Escultura Casserras, a Solsona, per avaluar, per primera vegada en directe, l’estat de construcció de la nova figura que passarà a formar part de la imatgeria festiva de la ciutat: un lleó. La figura s’havia d’estrenar aquest diumenge, en el marc del solemne seguici, però l’anul·lació de la festa major ha obligat a ajornar-ho per a l’any que ve. Tot i que encara no està acabat, les primeres valoracions no podien ser més positives. El projecte es va encarregar fa uns mesos a un dels obradors d’imatgeria festiva més antics i genuïns del país, el Taller d’Escultura Casserras. Avui el comanda Sessa Casserras, neta de Manel Casserras (1929-1996) i filla de Josep Manel Casserras (1957-2015), dos dels grans mestres geganters que ha tingut Catalunya. D’aquest taller n’han sortit, des de 1959, més de 300 figures festives, entre les quals alguns encàrrecs de Vic mateix, com els gegantons Muley i Ermessenda (2013) o els gegants pubills Mercè i Llucià (2011). En aquesta ocasió, la proposta era molt específica. Donar forma a un dibuix de 1664, el més antic que es conserva d’una peça festiva de Vic, que els mateixos Albert i Merino van localitzar fa un any en un dels llibres d’actes del Gremi de Blanquers que es conserva a l’Arxiu Episcopal. Es tracta de l’esbós previ a la construcció d’un lleó, una figura que va formar part habitual de la imatgeria de Vic entre 1601 i 1801. Aquest lleó, que va acabar funcionant uns 10 anys, s’hauria construït amb motiu dels actes d’inauguració de l’església de la Pietat. Detalls com aquest quedaran recollits en un llibre que Albert i Merino estan redactant sobre la història de la imatgeria festiva de la ciutat; l’objectiu és tenir-lo enllestit l’any que ve. Comptar amb un dibuix previ per inspirar-se “sempre és un punt de referència; millor que partir de zero”, apuntava dilluns Sesse Casserras, tot agraint que “ens van donar molta llibertat” a l’hora de donar-hi forma. Ella i la seva parella, Ferran Fontelles, van començar moldejant la figura amb fang –en van utilitzar uns 300 quilos– abans d’iniciar la còpia a cartró. “El cartró-pedra manté millor l’essència de la imatgeria festiva”, defensava Casserras, convençuda que la fibra de vidre, material que s’ha estès els últims anys, “costa més de reparar si mai es trenca; el cartró és molt més noble de treballar-hi”. La forma arquejada del cos, com la de l’esbós del segle XVII, i l’expressió del rostre –un punt d’enfadat però tampoc agressiu “per no espantar la canalla”– donen un toc alhora festiu i majestuós a una figura que vol simbolitzar “lleialtat i fortalesa”, apuntava Albert. Les dimensions, 2,20 metres d’altura per 2.30 d’amplada, hi contribuiran. En els propers dies es procedirà a l’estocatge i pintura del lleó. També faltarà col·locar-li dos ullals a la boca, uns ulls de vidre o una gran cua recargolada. A la recta final li brodaran unes faldilles i l’estola, amb l’escut de Vic. L’interior s’equiparà amb una estructura de fusta per facilitar la seva conducció. Tot i que està pensat que el portin entre dues persones –de qualsevol edat–, puntualment també el podrà fer ballar un portador expert. Mentrestant, des del centenari taller d’artesania dels metalls Ferran Garreta, de Vic, ja estan treballant en la confecció de la corona. Dilluns, Ferran i Carme Garreta, tercera i quarta generació de la nissaga, també es van desplaçar a Solsona per acabar de prendre mides. Malgrat que la figura quedarà acabada en les properes setmanes, el mateix Albert descartava la possibilitat de presentar-la en societat en breu. La intenció és esperar a la festa major de l’any que ve o, com a molt, pel Mercat del Ram, les dues dates assenyalades en què està previst que la figura surti al carrer, per preservar-ne la solemnitat. En els últims anys el seguici de la festa major ha anat recuperant altres figures com el drac, el bou i la mulassa o els cavallets cotoners. Del bestiari festiu històric només quedaria per recuperar el drac, del qual es té referència des del segle XV. Ara per ara, no hi ha cap previsió d’afrontar aquest projecte. El cost de la construcció del lleó –d’uns 10.000 euros– l’ha assumit íntegrament l’Ajuntament.

Esperant el lleó

Olost recupera la trobada gegantera després de 10 anys

Sant Julià, epicentre caramellaire del país

Torelló impulsa un reglament per garantir la conservació i el bon ús dels gegants i nans municipals

Vint anys amb el Serpent

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

Començar el dia al Taga

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"