Retina vigatana és el tít0l de la nova cançó dels osonencs Power Burkas, que aquest dijous s’estrena en exclusiva a EL9NOU.CAT. El tema forma part del segon treball de la banda, que sortirà pel febrer amb el títol de Mai nego l’oci i que representarà el seu retorn després del prometedor disc de debut, Llarga vida al tarannà (BCore/Famèlic, 2016). Aquest és el segon avançament que fan després de Moribunda au terrestre, que a principis d’octubre van penjar a Youtube.
Format per Martí Ferrer (bateria), Marcel Pujols (baix i veu), Claudi Dosta (guitarra) i Aleix Marban (guitarra), el grup portava ja una notable trajectòria d’actuacions en directe quan va gravar el disc de debut, moment que va coincidir amb l’evolució de les primeres lletres en anglès cap al català. L’actitud i estil punk influeix el quartet, que tenia com a referents catalans bandes com Els Surfing Sirles i, sense sortir d’Osona, els Furguson.
La cançó que estrenen es deia originàriament Cream, i va sortir primer amb la música, que té “una retirada al grup de blues psicodèlic dels seixanta que es feia així”. Amb la lletra, que parla de com veu el grup la seva ciutat, va canviar el títol: Retina vigatana. Així és com l’explica el mateix grup:
“D’entrada, l’objectiu era tenir una lletra, i el primer que se’ns va acudir va ser “gent de Vic”. Ja tenia un tema. D’aquí en surten paraules encadenades que amb perspectiva veig que es refereixen a unes quantes coses que enumerem a continuació en una llista d’aquestes esquemàtiques de fàcil estudi:
– La sensació de conèixer a la gent (i a la seva ànima/personalitat) només pel fet d’haver-hi compartit espai moltes vegades, encara que no hi hagis parlat mai. Amb l’observació n’hi ha prou per conèixer algú? On comença i on acaba el prejudici?
– La claustrofòbia que pot provocar viure en una ciutat petita.
– La voluntat/necessitat de dir (per enèsima vegada), “Ei, sóc de Vic”.
– No tries on neixes. Per sort!
– A la gent li agrada escoltar què diu l’altra gent d’amagatotis. Al mateix temps, aquesta gent quan fa el paper de veí no té gaire paciència amb el soroll a la via pública. No acaben d’entendre les converses, suposo. Si s’acostessin una mica més, desxifrarien alguna paraula i ja tindrien mandanga per comentar al dinar del diumenge.
– Pels teus ulls hi passa tot això que descrius.
– La vida passa lenta a Vic.
– Els trajectes són ràpids de fer, a Vic.
– En general, canvia tot menys a Vic, o potser són més subtils els canvis i no els notes a l’acte.
– Quants cops he fet un riu? – Contant quatre cops al dia de mitjana, em surten 36.500 vegades (segur que més)
– Quants litres d’orina he tret del meu cos? – Contant que de mitjana trec 0,33 litres per evacuada, em surten més de 12.000 litres.
– Quina ha estat la pixadeta més llarga? – Supera, per poc, el minut”
{{ comment.text }}