Eulàlia Baulenas: De Tona a Friburg

Friburg, als peus de la Selva Negra, és coneguda com la ‘ciutat verda’ d’Alemanya. Aquí hi viu des de fa tres anys la tonenca Eulàlia Baulenas. Graduada en Ciències Polítiques, està donant l’empenta definitiva a la seva tesi doctoral. El confinament del coronavirus, que allà tothom s’ha pres molt seriosament des del minut zero, li permet dedicar-hi més temps. Aquests dies de confinament, Eulàlia Baulenas té almenys el consol d’un bon paisatge per contemplar des de casa. És el de Friburg, on viu des de fa tres anys, una petita ciutat universitària de l’estat federat de Baden-Württemberg, a Alemanya. Als peus de la Selva Negra. No per casualitat és coneguda com la ciutat verda. “Literalment, es pot dir que tinc bosc al costat d’on visc, és fàcil anar a córrer o en bici”. Aquí és on Baulenas està acabant la seva tesi doctoral, que ara avança perquè hi pot dedicar més hores. Té previst presentar-la al juliol a l’Albert-Ludwigs-Universität. Una que té molt a veure, precisament, amb el medi natural: estudia les polítiques forestals i de l’aigua “mirant què fan els diferents governs d’Europa en aquest àmbit”. I sobretot, si hi ha una gestió conjunta d’aquests dos aspectes. A Catalunya, no. I en molts altres llocs, tampoc, “tot i que els experts diuen que s’hauria de fer així, i que això pot tenir beneficis davant del canvi climàtic”. La tesi intentarà saber per què no es relacionen els dos aspectes “i quines lliçons se’n poden treure quan es fa”. A l’acabar el grau de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, Baulenas tenia clar que no seria fàcil trobar feina a Catalunya. “De seguida em vaig moure de cara a fora… més que trobar-hi la feina era tenir l’horitzó obert que aquesta podia estar en algun altre lloc d’Europa”. Va començar un màster a Barcelona que, al segon any, la va portar a Constança, no gaire lluny d’on viu ara. Després va viure dos anys i mig a Luxemburg, i finalment va tornar a Baden-Württemberg per fer-hi el doctorat, en aquest cas a Friburg. “M’agrada molt la ciutat, i la gent és molt amable”. Coneguts en el dia a dia, els alemanys no són com els descriuen els tòpics, però sí més planificats: “Aquí hi ha menys flexibilitat, ni per anar a fer el got no s’improvisa, s’ha de quedar”. Al seu departament de la universitat, hi ha gent de diferents països i han fet pinya. Tot i que a la feina fa servir molt l’anglès, tots intenten viure en alemany. “A mi m’agraden les llengües, i m’interessa com funciona l’alemany, on les paraules tenen sentit per elles mateixes”. Ja se sent còmoda parlant-lo, i reconeix que li falta millorar a l’hora d’escriure’l. Com a tot arreu, a Friburg es viu aquests dies en confinament, i aquí sí que es va fer evident la disciplina del país: “La quarantena és un dels èxits d’Alemanya, des del primer moment no es va veure ningú al carrer”. Els plans que tenia Baulenas per fer alguns viatges i veure la família i els amics s’han aturat, per ara. Allà on viu hi està molt bé, però reconeix que “la terra sempre tira”.

Eulàlia Baulenas: De Tona a Friburg

La Fira de l’Avet d’Espinelves tanca amb 120.000 visitants

Tradició i cultura a Prats

L’art de ferrar cavalls

La ‘cartera’ del Pare Noel

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles