Quan va pujar a l’escenari es va fer el silenci. El públic, tot i estar assegut al voltant de la pista de ball on minuts abans acollia una munió de gent puntejant les sevillanes i els pasdobles interpretats pels Requiebros, va deixar de ballar i va acostar-se a l’entarimat. La vigatana Estela Carreño, acompanyada de guitarra i cajón, feia acte de presència mentre una noia, amb clavell al cabell, li cridava des del públic: “Visca la mare que et va parir!”.
Una rumba per començar i els sentiments i notes d’aquesta jove vigatana van omplir dissabte a la mitjanit la sala del Sucre per donar pas a l’última actuació del segon dia de la primera Fira Andalusa d’Osona, que es va cloure aquest diumenge a la tarda amb un notable èxit de participació.
A mesura que avançava l’actuació, la cantant es notava cada cop més propera al seu públic. Hi havia comunió i quan va entonar la primera sevillana tothom va retornar a l’estat d’eufòria inicial –fruit d’una magistral actuació dels veterans Requiebros (Huelva), amb més de trenta anys de música a l’esquena–. Ball en parella, picaresca en les mirades i sensualitat en els moviments: les sevillanes tornaven a ser el centre d’atenció d’un públic que portava el ritme a la sang. El sud té ritme.
I aquest estil “netament andalús” –com el definia el manlleuenc Jesús Ureña, contraposant-ho al flamenc– era el més adient per una festa participativa que va néixer de la mà del Centre Cultural Amigos del Sur de Vic, amb el suport del Bar Cafeteria Osona. “El flamenc clàssic és més per escoltar, necessita silenci sepulcral”, concloïa Ureña.
“L’objectiu era fer una fira a Vic amb alegria. La ciutat té moltes fires, però són molt sèries”, explicava l’organitzador, Dionís González.
El cert és que ho han aconseguit. Qualsevol que entrava al recinte del Sucre durant aquest cap de setmana abandonava per uns moments els aires burgesos de la capital de la Catalunya catalana maltractada per la polèmica del padró per evadir-se enmig de les parades dels bars on es degustaven tapes de chocos, morcilla, xoricets o pernil, regats amb cervesa d’una marca andalusa o el famós rebujito, “una mescla de fino, menta, 7 Up i molt de gel”, explicava en Dionís.
A la distància, diverses associacions andaluses interpretaven sevillanes amb grups de totes les edats. I és que el ritme de les sevillanes està ben viu entre els joves. Dels més menuts a les adolescents, la sang els bullia en sentir les primeres picades de mans al ritme de la música, tant a dalt de l’escenari, com el grup Blanca Paloma, de Canovelles, com entre el públic: una jove d’una vintena d’anys va fer la seva pròpia interpretació de cadascun dels balls de les adolescents vallesanes mentre un xicot de pell fosca i cabell negre intens se la mirava cervesa en mà. Estava embadalit, no tenia ulls per a res més.
{{ comment.text }}