El nom de neolític ve del grec líthos, és a dir, ‘pedra’. “Però eren sobretot fusters, tota la seva tecnologia anava dirigida al treball de la fusta.” Ho explicava dissabte l’arqueòleg Antoni Palomo, al final d’una demostració de com es fabricaven les eines en aquell moment de la història i per a què es feien servir. La seva intervenció obria el 30è Cicle de Conferències del Museu de l’Esquerda.
Palomo és codirector de les excavacions del Parc Neolític de la Draga, a Banyoles. “Un lloc on va passar un petit miracle.” I aquest és que es van conservar eines de fusta neolítiques, quan normalment aquest material es podreix i no en queda ni rastre. “Aquí va ser perquè estaven sucades en aigua.” L’arqueòleg mostrava la reproducció d’una d’aquestes eines, una falç. La fusta, que és de saüc, fa un angle quasi recte, i a la part més llarga s’hi encaixa una làmina de pedra. “És sílex.” I no era d’allà, possiblement venia del nord, de la França actual. La gent es movia, comerciava.
Davant la mirada sorpresa dels assistents, a la sala d’actes del Museu de l’Esquerda, s’asseu en un tamboret i agafa un bloc de sílex de color negre. Les tesis científiques es demostren posant-les en pràctica, “replicant els processos”, i és el que fa ell. L’eina per fragmentar la pedra, com si fos una escarpa, és de banya de cérvol. Pica enèrgicament, i es van trencant fragments de sílex, que després s’encaixen dins de la fusta. Una pasta feta d’escorça de bedoll, amb aspecte de quitrà, fa de cola. “Deu ser l’adhesiu més utilitzat en la història de la humanitat.” I com que al voltant de l’estany de Banyoles tampoc hi ha bedolls, hi ha una prova més que es comerciava. L’eina que Palomo ha fet passa de mà en mà entre el públic sorprès, amb l’advertència que vagin amb compte: “Ja em diran si a casa hi tenen algun ganivet que talli així”. La falç funcionava perfectament: amb una mà, s’arreplegava el blat o qualsevol altre conreu i amb l’altra, un moviment ràpid per segar.
L’arqueòleg mostra una altra eina de fusta, i els més grans de seguida saben què és: un pal cavador. Se n’han trobat a la Draga. I també feien servir aixes, més que no destrals, amb la part que avui seria metàl·lica feta amb sílex. Palomo dona forma a un petit tronc. “Ells ho haurien fet amb fusta de boix”, de les més dures. I malgrat això, “deixaven les eines files, polides”. Els arqueòlegs han estudiat les marques que hi queden per deduir per a què es feien servir. Els primers dels nostres avantpassats que van practicar l’agricultura eren, evidentment, molt traçuts. Al cap de set o vuit mil anys, intentem entendre com s’ho feien.
{{ comment.text }}