Fent visibles els que no tenen veu

Alba Bresolí, de Muntanyola, va passar tres anys cuinant a foc lent el documental El día que volaron la montaña. El poble abandonat d’Escó, a la comarca aragonesa de la Jacetània, es va convertir en un lloc habitual per a ella, i a poc a poc va entrar en la vida de les úniques tres persones que ara l’habiten, uns germans pastors que lluiten contra totes les adversitats per conservar la vida d’aquest llogarret, just a sobre de l’embassament de Yesa. El treball d’Alba Bresolí va néixer amb una beca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on va cursar el grau de Comunicació Audiovisual i un màster en Documental de Creació. I ha acabat en un dels festivals de cinema de més volada de l’Estat espanyol, el de Màlaga, on va obtenir no un premi però sí una menció especial del jurat en la categoria de curtmetratge documental. Una plataforma excel·lent per aconseguir el que vol la jove realitzadora de Muntanyola: “Ensenyar què passa amb les persones en les quals ningú no s’hi fixa, les que no tenen veu.” I aquest és el cas dels germans Guallar. El seu pare va ser dels que no va voler abandonar el poble quan l’any 1959 l’embassament de Yesa –el mar dels Pirineus, com se’l coneix també– va inundar les terres de conreu, i va forçar els habitants d’Escó a marxar, convertint-lo en un poble fantasma. Els seus tres fills han seguit l’exemple, i es mantenen allà, cuidant d’un ramat de 1.500 ovelles des que el pare va morir, ara fa 13 anys. “És una decisió pròpia, no en volen sortir.” Però els seus maldecaps no s’acaben aquí: ara els amenaça el projecte d’una carretera, l’anomenada Autovía de los Pirineos. “La carretera potser anirà molt bé, però no per a ells, a qui els canviarà el recorregut de les pastures, el paisatge... fan el possible per estar tranquils però no els deixen”, diu Bresolí. Fer un documental com aquest és entrar en la vida de la gent de puntetes, sense molestar. I això és el que ha fet la realitzadora. “Soc de Muntanyola, i això em va anar bé perquè no em posessin l’etiqueta de noia de ciutat.” Els protagonistes són els que posen els límits, i s’ha de treballar “tenint molt clar on està l’ètica, és l’única forma honesta de poder filmar”. Només ella i el director de fotografia, Ben Guez, van participar en la major part del rodatge. El guió el va fer la mateixa Bresolí amb la periodista Laia Manresa, i la producció ha estat a càrrec de Polar Star Films. El Festival de Màlaga era el de l’estrena de la producció, que ara seguirà el seu curs en altres festivals especialitzats en documental. A primers de maig, el festival IndieLisboa, a la capital portuguesa, i ben aviat també en un festival de Barcelona.

Fent visibles els que no tenen veu

El Cor Nou de Tona cantarà a Nova York aquesta setmana

Un Mercat del Ram ‘condicionat’

La catedral s’afegeix als escenaris del Festival de Música Religiosa

Morena del Metal

LA PREGUNTA

Creu que la guerra a l’Iran s’acabarà aviat?

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

Vic farà una nova plaça davant l’antic edifici de la Cooperativa

S'encén un cotxe a la C-17 a Tona i diversos xoquen en cadena

Detenen un home per sis robatoris amb força en domicilis de Vic

Manlleu, Roda i les Masies de Voltregà i de Roda engeguen el projecte Birding Ter vinculat al turisme

Un robatori de coure provoca la interrupció de la circulació de trens entre Centelles i la Garriga

Mor un excursionista de Torelló en una allau al Pallars Sobirà

Santa Eugènia fa el primer pas per construir una rotonda a la recta de Vic