Francesc Català, un ripollès en el minut zero de l’independentisme

Estat Català es va fundar fa exactament cent anys. Aquest divendres es commemora a Barcelona, al Museu d’Història de Catalunya, el centenari de la creació del partit de Francesc Macià, el primer que va parlar obertament d’independència i que va tenir un protagonisme destacat en la política catalana, sobretot en els anys 20 i 30 del segle passat. Un dels seus militants de primera hora, proper a Macià, va ser el ripollès Francesc Català i Serra, de qui es fan gestions per recordar-lo amb una placa al lloc on hi havia hagut la seva casa natal. La memòria de Català i Serra és una de les que reivindica el llibre Diccionari biogràfic d’Estat Català (Ed. Exaequo), coordinat pels historiadors Tomàs Callau i Fermí Rubiralta. Nascut l’any 1901 en una família catalanista, se sap que la seva família havia ajudat catalans que fugien cap a França per motius polítics. Va militar a les Joventuts Nacionalistes i va ser “dels primers a apuntar-se a Estat Català”, diuen els autors del llibre. Fa de correu passant cap a la Catalunya Nord i recollint “aportacions econòmiques destinades al projecte de Macià”. I el juny de 1926 surt definitivament de l’Estat espanyol. Francesc Català no imaginava que mai més no tornaria a Ripoll. Tres mesos més tard, s’allista com a voluntari a l’Exèrcit Català, dins de l’operació que Macià preparava des de Prats de Molló per entrar al Principat per Coll d’Ares, arribar a Olot i proclamar la República Catalana. Els anomenats Fets de Prats de Molló van ser precedits d’un jurament de fidelitat signat pel nucli dur de Macià, un dels quals era el ripollès. Però el pla es va frustrar, Macià va ser detingut a Prats de Molló per la Sureté Nationale francesa i Francesc Català va ser un altre dels detinguts. Com altres dels seus companys, però, va ser alliberat el novembre del mateix any i expulsat a Bèlgica. Les males condicions de vida, però, ja li havien passat factura: va emmalaltir i va morir a Brussel·les el 28 de juny de 1927, quan només tenia 26 anys. “La cerimònia de l’enterrament va ser un acte polític, amb la desfilada del fèretre pels carrers”, diu la seva biografia en el llibre. “És un ripollès universal oblidat”, explica el també historiador Pere Roura, de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Ripoll. Roura diu que “ara no gaudeix de reconeixement, però els seus contemporanis sí que en van ser conscients”. Joveníssim i entregat a la causa, el seu perfil s’ajusta a una època “en què la vida política a Ripoll era molt intensa”. Roura reivindica que se’l recordi al lloc on va veure la llum, l’edifici del número 1 de la plaça Nova. La mort del jove va ser coneguda i sentida a Ripoll. El 3 de juliol de 1927, la seva esquela surt publicada al Full Parroquial. En els anys posteriors, se’n manté viu el record. Publicacions de premsa local com la cultural Scriptorium o també Buirac i L’Altaveu en parlen. I deixen constància d’un moviment popular per intentar retornar les despulles a Ripoll. Els anys 1933 i 1934 és molt actiu un grup que intenta recollir fons per al trasllat, encapçalat per Marià Font, activista cultural i actor i director de teatre (que encara avui dona nom al grup teatral de Ripoll). Es van arribar a organitzar activitats, com un partit de futbol entre el Ripoll i el Vic, i una recaptació de fons en la qual consta l’aportació de 1.500 pessetes que fa la Generalitat presidida per Lluís Companys, per ordre del mateix Departament de Presidència. “Però amb la Guerra Civil desapareix el seu nom”, constata Pere Roura. I no és fins fa pocs anys que es torna a recuperar, per la tasca dels historiadors i la complicitat de l’activista cultural i antic conservador del Museu Etnogràfic, Florenci Crivillé. Les seves gestions van donar com a resultat que el desembre de 2017 el ple de l’Ajuntament de Ripoll aprovés amb els vots del PDECat, ERC i la CUP una moció per intentar trobar el rastre de les despulles, cosa que finalment no ha estat possible (el cementiri d’Anderlecht va ser traslladat a mitjan segle XX). Els coordinadors del Diccionari biogràfic d’Estat Català han constatat que aquest partit no solament va ser decisiu en la política catalana dels anys previs a la Guerra Civil sinó que va ser “un planter continuat de militants” que després van seguir camins molt diversos. Hi ha gent d’Estat Català entre els consellers de la Generalitat (singularment, la figura de Ventura Gassol, el conseller de Cultura), hi ha militants que són als inicis d’ERC i fundadors del PSUC, hi ha gent que més tard serà en els nuclis inicials d’Òmnium. I els que van perdre la vida a la Guerra Civil o en la repressió posterior, des dels afusellaments al Camp de la Bóta fins als camps de concentració nazis. Francesc Macià, al funeral belga. Ripoll No s’ha conservat cap fotografia de Francesc Català i Serra feta en vida que ens indiqui quin era el seu aspecte. Però sí que hi ha la imatge del seu enterrament al cementiri d’Anderlecht, a Brussel·les, amb l’assistència dels màxims dirigents del partit, encapçalats pel mateix Francesc Macià (a l’esquerra). El seu cadàver va ser dipositat en una tomba amb l’estelada “amb la confiança que seria una estada temporal”. Però el retorn del cos del jove militant d’Estat Català no va ser mai possible, “i la tomba va quedar abandonada”, explica Florenci Crivillé.

Francesc Català, un ripollès en el minut zero de l’independentisme

Tres nous espectacles per celebrar els 10 anys dels Teatrets d’Osona

“Un personatge històric? Les nostres àvies i avis”

Jordi Cruz, del relat dels fets del Balandrau a la primera novel·la negra de la Vall de Camprodon

Poesia visual per a la imaginació infantil

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

Els veïns de Moià diuen un 'no' rotund a la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador

Osona Ripolles