Francesc Farrés exposarà a Vic per primera vegada la seva col·lecció de fòssils osonencs

Tortugues, taurons, crancs, eriçons, esponges... Si ens remuntem al període Eocè, entre 58 i 32 milions d’anys enrere, Osona havia estat una conca marina amb una riquíssima vida animal. Ho testimonien els fòssils, com els que ha recollit durant tota la seva vida el geòleg vigatà Francesc Farrés: unes 30.000 peces, totes elles obtingudes a la comarca, que avui són un patrimoni de valor científic indiscutible, i que s’exposaran per primera vegada en públic el proper mes de setembre. Serà al Museu de l’Art de la Pell, en una gran mostra que ocuparà tota la planta superior i en la qual s’està treballant des de l’Ajuntament de Vic, amb l’aval científic de la Universitat de Barcelona (UB) i la UVic-UCC. “Osona era un mar tropical”, diu Farrés. Després esdevindrà una llacuna, en un clima subdesèrtic, semblant al d’una sabana africana actual. L’evolució geològica és complexa, però el resultat final és que la conca es va omplint de sediments, que són els que avui veiem convertits en roques, en les quals van quedar les empremtes del passat. Els fòssils. “A una roca, tu li pots preguntar, i t’explicarà moltes coses”, diu Farrés. Ell ho va començar a fer de molt jove: l’any 1959 publicava el seu primer article sobre el tema a la revista de Taradell. S’ha guanyat la vida com a geòleg, sobretot en la prospecció hidrogeològica i geofísica aplicada, però la seva autèntica passió ha estat la paleontologia, des que la va descobrir quan cursava el Batxillerat. Ara la seva formació en aquest àmbit és absolutament científica, i les publicacions les fa en revistes internacionals especialitzades. Prova d’això és l’aval científic que tindrà l’exposició de Vic, supervisada per Jordi Martinell, catedràtic de Paleontologia de la UB, i comissariada per Judit Molera, doctora en Geologia de la UVic-UCC. El plantejament de l’exposició serà, però, molt pedagògic, pensat “per fer-ho amable” a qualsevol persona que s’interessi i que es vulgui encomanar de la passió que ell ha tingut pel passat. De tota la col·lecció, preveu seleccionar entre 200 i 250 peces que configuraran el catàleg. Tot això ha estat possible perquè Osona no és un lloc qualsevol, “és d’un interès especial, a nivell europeu”, diu Farrés, que ha pogut desenterrar a Osona restes de tota mena de fauna. Algunes de grans animals, com els voluminosos sirènids (dugongs), les tortugues marines o els taurons, dels quals només es conserven les dents perquè la resta del seu cos és cartílag. Fins i tot ha trobat la serra característica d’un peix serra, o una immensa varietat de crancs. Cada una d’ells és fruit d’un petit miracle geològic: perquè aquests animals acabessin convertits en fòssils calien “condicions especials de la temperatura, de l’aigua...”. Tot depèn del moment en què van quedar coberts. El fòssil més antic que guarda és el d’un gasteròpode, un cargol, la Vidaliella gerundensis, recollida a Vilanova de Sau i datat, ni més ni menys, que fa 57 milions d’anys. UNA GRAN TORTUGA OSONENCA Un dels fòssils més extraordinaris de la seva col·lecció és el d'una tortuga de gènere i espècie desconeguda per a la ciència. Per això al seu descobriment se li va donar el nom de la comarca, i ara és coneguda per Osonachelus Decorata. Té altres restes d’exemplars de tortuga, però cap altra de tan completa com aquesta, que es mostra en un suport fet a mida, i que va ser localitzada al terme de Santa Cecília de Voltregà. Serà, sense cap mena de dubte, una de les estrelles de l’exposició, sobre la qual ja hi ha bibliografia. 'PISTES', LA FOTOGRAFIA D'UN INSTANT Els fòssils que es veuran a l’exposició són de dos tipus. Els biològics, és a dir, les restes del que un dia va ser el cos d’un ésser viu. I allò que Farrés designa com les pistes, el rastre que va deixar la seva petjada, o el testimoni d’un altre esdeveniment efímer. Conserva, per exemple, la petjada d’un cocodril en un fons fangós. O les de carnívors que potser estaven perseguint un altre animal. I les d’ocells, que un dia es van posar sobre una sorra fangosa i van deixar-hi l’empremta. Una de les més curioses, per allò que té de momentani, és la que es mostra a la fotografia: sobre la pedra s’hi veuen petites marques rodones, que corresponen a gotes d’aigua. Aquell dia va ploure, i les gotes eren prou grosses com per deixar marca en el fang.

Francesc Farrés exposarà a Vic per primera vegada la seva col·lecció de fòssils osonencs

Dos moianesos, a la direcció de l’associació més important d’escoltes de Catalunya

Lluïda gala de circ al Cirvianum amb els osonencs Silosenomecuelgo

L’àlbum més rodó de Nu Drama

Un cançoner intercultural del Lluçanès

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Tres detingudes a Vic per robar en cases d’arreu de Catalunya amb un botí de 142.000 euros

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Vuit empreses d'Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic

Dos detinguts amb 20 embolcalls de cocaïna a Vic

“A la nonne!” | Així ha sigut la 81a cavalcada dels Reis d'Orient a Vic

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE