Si no hi ha botigues de discos, a les de llibres. Desapareguda l’entranyable Martulina Divina, els Furguson van decidir que el millor lloc per fer un avançament a Vic del seu tercer disc seria una llibreria. Veure’ls dissabte al migdia en format de concert vermut, acomodats en el petit espai de la Foster & Wallace, al carrer de la Riera, era una imatge insòlita. “Ens vam quedar sense la Martulina”, lamentava el cantant i guitarrista Eduard Edu Vila. “Van venir a proposar-m’ho i els vaig dir que sí, em va semblar que encaixava en el nostre perfil”, explica el llibreter Toni Ferron.
Trobada feliç entre una llibreria jove i inquieta i un grup que porta ja una llarga trajectòria però que cada vegada que presenta un disc és com si comencés una nova aventura. Porten 13 anys als escenaris, i només tres treballs en format llarg: un disc de debut autoeditat, My Friends Are My Culture (2011); un segon, The Leap Year (B-Core, 2013), i el més recent, Today Can Flourish (La Castanya, 2019). A banda d’això, algunes experiències curioses com un EP publicat en format de casset, Black Cloud (Famèlic, 2016). Entremig, van passar del format inicial de quintet a l’actual de quartet amb el mateix Edu Vila a la guitarra i veu, Jordi Erra a la bateria, Aleix Vila als sintetitzadors i sàmplers i Joan Garolera als baixos.
“Som de ritme lent, per diferents motius”, reconeix Vila. En aquest cas, per la mateix complexitat que tenia el disc. Furguson ha continuat treballant en l’electrònica: “Hem incorporat nous trastos, en el moment d’elaborar-ho és més complicat”, explica Garolera. “Primer s’ha d’investigar, saber-ho fer funcionar i adaptar-nos.” D’aquest treball en surt un so contrastat, en alguns moments orgànic i en d’altres tecnològic, que la crítica ha situat en l’estela de The Flaming Lips o Animal Collective. Ho admeten: “Tenim molts referents, però…”. El però significa que, al final, acaba sortint un so propi, que des del primer moment els va singularitzar i els ha convertit en un grup de culte. Traslladar aquest so complex al directe no és fàcil i això ha fet que entre la gravació i els directes hagin passat quasi dos anys. “Has de fer una reinterpretació del disc, reinventar els temes.” Dissabte en van oferir un tast que va entusiasmar el públic. Mitja dotzena, dels 10 que hi ha en el disc, i que van convèncer totalment el públic que s’atapeïa a la llibreria. El proper mes d’abril, hi haurà concert sencer a la Jazz Cava.
{{ comment.text }}