Generó, mig segle amb els pinzells

Ho explica amb serenor, amb un somriure. “És la penúltima exposició... mai no es pot dir l’última”. Ramon Generó sap, però, que els quadres que exposa aquest estiu a la sala de Can Puget de Manlleu no tindran continuïtat. La malaltia que pateix, una atàxia de caire hereditari que li provoca descoordinació en els moviments, ja no li deixa agafar bé els pinzells. I menys practicar el seu estil de pintura, molt intuïtiu, de taca de color. Un se l’imagina a l’estudi, allunyant-se i acostant-se constantment a la tela o al paper, per anar creant l’efecte de color i llum que perseguia. “Una pintura més cerebral seria incompatible amb la meva manera de treballar”. Ramon Generó sí que pot mirar enrere i veure una obra extensa i intensa, i fer-hi una mirada nova. No li agrada el terme retrospectiva. El que ha fet a Can Puget, a la mostra “Pinzellades”, que es va inaugurar el dia 13 de juliol i es podrà veure fins al 26 d’agost, és recollir obra dels darrers 20 anys amb una mirada “més lliure” que en una galeria d’art. El mig centenar d’obres que es poden veure a Manlleu compaginen la seva temàtica més clàssica –el paisatgisme– amb altres temes. “Intento mostrar que es pot pintar de tot, i que depèn de la interpretació que li donis”. La distribució de l’espai que dona peu a crear diferents àmbits li permet aquest joc: un apartat dedicat a les marines, un altre dedicat a la figura –poc coneguda en la seva obra– o també la mostra de tècniques que surten de l’oli sobre tela, com el gouache. Fins i tot un joc irònic a partir del seu espai de treball: “Un dia em pregunto: què hi ha darrere del cavallet?”. I pinta els prestatges amb llibres, altres cavallets... la cuina de l’artista. Tot porta, però, cap al mateix camí, la progressió que va seguir cap a una pintura cada vegada menys suportada en la referència a la realitat, on el tema era un simple pretext –necessari per a l’espectador, a vegades– des d’on podia deixar-se anar amb llibertat. “Suprimir la duresa del dibuix, per quedar-te només amb la impressió”. I buscar aquell equilibri gairebé impossible, que li feia afirmar, en la seva anterior exposició a la galeria El Carme de Vic, que una taca de color mal situada li podia acabar espatllant tot un quadre. Ramon Generó s’habitua ara a un nou ritme de vida, després d’haver estat mig segle pintant sense parar. Primer, compaginant l’art amb la seva feina d’empleat en una entitat bancària. Després, ja dedicat de ple a la creació. “Quan triava les obres per aquesta exposició, pensava com podia haver arribat a pintar tant!”. I no només això, sinó que hi reflexionava, i recollia els seus pensaments en el llibre Pinzellades II –anteriorment havia publicat un primer volum– que es va presentar el mateix dia de la inauguració, d’on s’extreuen els textos destacats que es publiquen a continuació. L'EMOCIÓ “L’estil és bo i la composició també, però no em diu res. No em produeix cap emoció. Hi falta color! Una pintura ha d’emocionar, aquesta ha de ser una de les seves principals virtuts. Tinc clar que si substitueixo la paraula pintura per altres disciplines artístiques, les valoracions seran ben semblants.” EL TALENT “És com saber explicar bé uns fets amb poques paraules. Veiem obres que tenen la particularitat de semblar més valuoses del que són realment: en aquest caire rau, en moltes ocasions, la presència de talent. Saber convertir en fonamental el que aparentment no ho és. Es tracta de donar-li un nivell superior.” LA LLIBERTAT “La llibertat és indispensable per a qualsevol que vulgui practicar un tipus d’art (...). Reproduir la realitat no és sinònim d’art. S’ha de procurar, tot i que tingui un punt pretensiós, fer visible allò que resta invisible a la comprensió. Dit d’una altra manera, que entri per la via dels sentiments.”

Generó, mig segle amb els pinzells

Se suspèn el dijous llarder a la plaça Major de Vic per l’alerta de fort vent

Khalil Gibran i la poesia mística d’‘El Profeta’

“Del meu caràcter canviaria ser tan exigent i patidor”

Teatres i teatrets d’Osona i el Lluçanès, de nou junts per promocionar la cultura

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Rostiran una xifra rècord de porcs durant el Dijous Llarder a Vic per cobrir la demanda de l'"entrepà estrella"

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau