Gerard Muñoz i Maria Massós: De Sant Joan a Berlín

Si Gerard Muñoz i Maria Massós en algun moment havien pensat en un horitzó per tornar a Sant Joan, ara s’ha difuminat bastant, perquè en els darrers anys hi han tingut dos fills: en Pau, de 3 anys, i l’Emma, que tot just té 1 mes (a la foto, amb el fill gran). “Ara hem aconseguit (o estem en camí d’aconseguir) una estabilitat laboral tots dos, i tot el tema de tenir criatures –la conciliació, les ajudes, la flexibilitat…– està molt bé, aquí”, assegura Muñoz, conscient també que “Berlín és una ciutat un xic peculiar dins d’Alemanya, les coses hi funcionen una mica diferent del que diu el tòpic de l’eficiència germànica”. El pitjor de tot, “estar lluny de la família en els moments complicats”. L’investigador explica que en el dia a dia no tenen massa problema perquè utilitzen l’Skype, però en circumstàncies familiars difícils –aquest hivern han patit dues morts de familiars molt propers– reconeixen que “és molt dur i complicat”, i que voldrien que els avis i els nets es poguessin veure més sovint. La part positiva és que l’experiència de viure fora els permet qüestionar-se que les coses poden ser diferents de com les hem fetes sempre: “Et sents més lliure per ser tu sense el teu entorn per defecte”. Espanya i Alemanya comparteixen que tenen una història contemporània traumàtica, i la relació que té la societat germànica amb els seus símbols se n’ha vist afectada. La curiositat d’un científic per saber com són les coses de la natura també hi és a l’hora d’analitzar la societat que l’envolta més enllà de la seva disciplina: “A la generació de la postguerra els costava molt sentir-se orgullosos de ser alemanys, i fins i tot els hi feia certa vergonya. Aquest sentiment es va anar apagant amb el pas del temps i les noves generacions, però va quedar una certa reticència a fer ostentació de nacionalitat”. Muñoz assenyala que aquesta connotació negativa de tot allò que feia ostentació de la nacionalitat va canviar molt arran d’organitzar el Mundial de futbol de 2006 i, especialment, quan van guanyar-lo el 2014, però que, tot i això, l’ús de banderes, per exemple, se subscriu sobretot en temes esportius. El que sí que tenen els alemanys, segons el santjoaní, és “una mena d’orgull de com fan les coses, que els duu a pensar que només ells ho fan bé”. Posa d’exemple les passades eleccions, quan no els arribaven les butlletes per votar per correu i va trucar a la Deutsche Post: “Em van dir que no els constava que haguessin entrat a Alemanya, en canvi a Correus em van dir que segurament algú s’havia oblidat d’actualitzar l’estatus. O sigui, uns admetien que hi podia haver un error (seu o no) i els altres deien que segur que no era culpa seva”.

Gerard Muñoz i Maria Massós: De Sant Joan a Berlín

El trio Marala s’acomiada inesperadament aquest gener

Prats celebra els primers actes de la festa major, que espera dimecres la Trencadansa

Vic acull una nova edició del Trufforum en un any en què es preveu duplicar la producció de tòfona

Crítica de cinema | ‘Ciudad de asfalto‘, de Jean-Stéphane Sauvaire

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després