Gossos anuncia el retorn des del lloc on van tocar per primer cop, el 1993

L’entrada del número 8 de la plaça del Canonge Collell de Vic no ha canviat, amb els barrots de fusta que li donen un cert aire noble. Els quatre músics –ara cinc– que aquest dijous s’hi posaven al davant tenen trenta anys més que quan van triar aquest lloc per fer el que seria el seu primer concert. Dia amunt, dia avall, fa trenta anys. Era el Mercat de Música Viva de 1993, i aquells joves manresans es deien Gossos. Va ser un petit concert sorpresa, que era a la vegada l’anunci del retorn de la banda després de cinc anys de silenci: “Vam marxar dient a reveure i venim a presentar A reviure”, va dir Natxo Tarrés, el cantant de la formació. Aquest és el títol que han posat a una gira de deu concerts que faran durant l’any 2024 en diferents llocs de la geografia catalana, Andorra i Mallorca. I Vic hi tindrà un lloc destacat: l’endemà del primer concert, al festival Strenes de Girona, Gossos tocarà a L’Atlàntida. Gossos, en l'actuació del Mercat de Música Viva de 1993 / Josep Freixa Estrictament, no és una gira de retorn sinó de record. I amb un calendari tancat: “Volem ser molt honestos, si en fem deu, en fem deu”. Des que van posar-se en pausa com a grup, cada un dels integrants de Gossos ha viscut “la seva pròpia vida”, i fins ara no s’han vist amb cor tots plegats de reprendre el grup per fer una gira “de greatest hits”. No hi haurà ni temes nous ni disc a la vista: la idea és només “reviure les cançons perquè les trobem a faltar, i sentim que molta altra gent també”. Tarrés va recordar també que durant els últims anys “han passat coses molt grosses” i en alguns moments aquestes melodies “han estat com un espai de calma”. Cançons com la que va obrir l’actuació, Pensa en els dies, que ja formava part del repertori d’aquell concert de carrer fa tres dècades. “Se m’ha posat la pell de gallina, el feedback que hem tingut avui ha estat molt similar al d’aquell moment, molt bonic”, deia Oriol Farré. I certament, mentre tocaven les cinc cançons els components de Gossos no paraven de somriure. Van caure, després, altres clàssics com Rera teu, Condemnats, Quan et sentis de marbre i Corren. Corejades i seguides per un públic que se les coneixia de memòria, encara que alguns no havien ni nascut quan Gossos les va gravar. I totes pertanyien a aquell moment en què Gossos tenia l’aire de banda acústica, amb quatre cordes (tres guitarres i baix). Darrere de Natxo Tarrés, Oriol i Roger Farré i Juanjo Muñoz hi havia un altre músic: el percussionista rodenc Santi Serratosa al cajón. Ell va ser, al cap de poc temps, el cinquè membre de la banda i farà tota la gira En aquell llunyà 1993, Gossos eren quatre nois que només podien aspirar a tocar al carrer, com tantes bandes que han passat per Vic aprofitant el MMVV. Al cap de cinc anys, el 1998, Gossos va tocar ja a l’escenari de la plaça Major, en un dels primers concerts multitudinaris que s’hi van fer.

Gossos anuncia el retorn des del lloc on van tocar per primer cop, el 1993

La Gira Impossible de Carles Ribot, el propòsit d’actuar a tot Catalunya

El MMVV es reforça com a referent de la indústria musical del país

Una matinal per al públic familiar obre l’última sessió del Mercat

Acaba un Mercat definit per les estrenes, les dones i la qualitat

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallen la C-17 i la C-25 a Gurb amb motiu de la vaga educativa

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

Rostiran una xifra rècord de porcs durant el Dijous Llarder a Vic per cobrir la demanda de l'"entrepà estrella"

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Què li ha passat a la Pilarin?