De petit, mirava d’anar més d’una vegada a veure els Pastorets perquè no en tenia prou amb un sol cop. Antonio Anglada vivia (i viu encara) al carrer del Pont, no gaire lluny del Teatre Centre, que ha estat la seva segona casa durant tota la vida. “I és que la dèria del teatre ja es deu portar de ben petit”, deia el veterà actor manlleuenc aquest diumenge al migdia, al rebre l’homenatge de l’entitat. Ja s’acosta als 90 anys i la dèria no l’ha abandonat. Com tampoc el bon humor i la memòria privilegiada.
El bar i vestíbul de l’Espai Rusiñol es va omplir a vessar en l’acte, que coincidia també amb els 145 anys del Teatre Centre, estrenat amb uns Pastorets. Ningú que estigués vinculat d’una manera o altra al teatre no es va voler perdre un acte de reconeixement. “Si l’associació ha sobreviscut tants anys és justament pel temps, l’esforç i la passió que li ha dedicat gent com l’Antonio Anglada”, deia l’actual presidenta, Irene Gutiérrez. Assegut en una butaca a l’escenari, Anglada escoltava atentament, i seguia les intervencions dels actors que van intervenir en l’homenatge. Petites píndoles en què l’humor va ser el denominador comú. Xevi Font amb l’adaptació d’un seu monòleg sobre els aplaudiments en el teatre, Josep Maria Pradell amb la recreació dels acudits d’Eugenio, i Dolors Collell llegint textos de Pere Calders.
Quan va ser el moment d’intervenir, Antonio Anglada es va fer seu l’escenari. Va fer riure amb clàssics de l’humor català com el poema Il castel·lo maledetto o amb els acudits, es va posar greu amb poemes d’Antonio Machado com A un olmo seco o Els pastors del Canigó (de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra). “I sempre acabo amb la navaja”, i així ho va fer, el Romance de la navaja de Albacete, amb aplaudiments llargs de tota la sala. “Això només ho pot aconseguir ell”, deia un dels actors veterans –encara que no tant com ell– de l’entitat.
Al final, va rebre una placa en reconeixement de la seva trajectòria. Irene Gutiérrez va donar a conèixer que en la reunió de la junta que s’havia fet abans s’havia acordat demanar a l’Ajuntament que Antonio Anglada sigui reconegut amb el títol de fill predilecte de Manlleu. Des de primera fila, al costat de la família de l’homenatjat, l’escoltava l’alcalde, Àlex Garrido.
Anglada va recordar la seva dona, que va morir aproximadament fa un any, i a qui havia conegut també fent els Pastorets. Vida i teatre, sempre en paral·lel. “El teatre ens ha ajudat a créixer i ens ha fet més savis”, va dir. Amb la seva experiència, ningú li portaria la contrària.
L’Espai Rusiñol, ple en l’acte
El bar i hall de l’Espai Rusiñol va quedar petit diumenge al migdia. Per donar-li un aire menys encarcarat, l’entitat va decidir fer l’acte en aquest espai en format de “vermut humorístic”, tal com s’anunciava. Es van haver d’afegir cadires i va quedar gent dreta. Entre els assistents, manlleuencs coneguts en el món teatral com Lluís Soler o Xavier Boada, que en algun moment o altre han compartit escenari amb Antonio Anglada. L’acte s’esqueia també amb el 145è aniversari del Teatre Centre, que es va estrenar amb uns Pastorets. A la fotografia, Antonio Anglada amb la placa que se li va entregar, al costat d’Irene Gutiérrez.
{{ comment.text }}