Per les imatges, podrien ser russos, xinesos, cubans o de qualsevol altre país que hagués viscut en l’òrbita del socialisme real. La particularitat és que els 164 cartells i 28 pintures que s’exposen des d’aquest dimecres al Museu de l’Art de la Pell provenen de Corea del Nord, el país més tancat i misteriós del món, sotmès encara a un estricte règim comunista. Poques vegades s’haurà pogut veure a Vic una mostra tan exclusiva com aquesta, produïda per Casa Àsia, que fins ara només s’ha exhibit a Barcelona i Bilbao. “Corea del Nord: el pes de la història”, que ocupa tota la sala d’exposicions temporals del Museu de l’Art de la Pell, arriba a Vic gràcies a una iniciativa de les Nits de Cinema Oriental.
Els cartells pertanyen a un col·leccionista particular xinès, Ou Nang, el pare del qual va lluitar amb els coreans contra el Japó i després contra els Estats Units. La col·lecció arrenca precisament després de la Guerra de Corea (1950-1953), que va marcar la divisió de la península en dos estats, i arriba fins al 2004. Les pintures –models originals a partir dels quals es reprodueixen els cartells– han estat cedides pel Comitè de Relacions Culturals de Corea. L’exposició inclou també pel·lícules i documentals que es projecten a la sala. “És un resum de la història de Corea del Nord, l’única història d’aquest estat com a tal”, diu Emili Bayón, director del Museu de l’Art de la Pell.
La temàtica dels cartells és propagandística: en un país que ha restringit altres canals de comunicació, continuen essent un dels principals vehicles per transmetre consignes referents a valors de la pàtria, al progrés de la nació o a la producció econòmica. “S’hi veu l’herència russa i xinesa, i també la influència vietnamita”, explica Menene Gras, directora d’exposicions de Casa Àsia i comissària d’aquesta mostra. L’estètica dels cartells es manté molt estable, fidel a la iconografia comunista clàssica, i gairebé no evoluciona al llarg dels 50 anys que comprèn la col·lecció: obrers i camperols amb gest d’entusiasme, militars donant flors als nens… “Els cartells es continuen fent en grans tallers estatals, amb un mestre que en dirigeix l’elaboració”, diu Menene Gras. El visitant tindrà les consignes traduïdes, i a través d’elles es podrà fer una idea de la vida i la història d’un país desconegut, “del qual només sabem, de tant en tant, notícies que parlen d’amenaça nuclear”.
Les dificultats per produir aquesta exposició no han estat poques. “A Corea del Nord, els fa por la lectura que es pugui fer de tot això a l’exterior”, diu Menene Gras. Però a la vegada, i malgrat el tancament total que imposa el règim, “demanen que se’ls obrin finestres de fora, perquè les de dins no les poden obrir”.
