La campanya d’excavació a les Coves del Toll i Teixoneres ha permès recuperar dos fragments de crani d’un neandertal juvenil de més de 52.000 anys d’antiguitat. Ho ha donat a conèixer aquest divendres l’equip investigador de l’IPHES-CERCA, que treballa en el jaciment. Aquesta és el quart individu identificat a les Coves del Toll de Moià des que es va descobrir la primera resta- la dent d’un infant- el 2016. A més, els estudis fets fins ara han permès identificar marques de tall en la superfície d’alguns d’aquests ossos, fet que s’ha interpretat com el resultat d’activitats relacionades amb el canibalisme. Enguany el jaciment fa 20 anys i, segons la codirectora del jaciment, Anna Rufà, “encara té molt potencial”.
Les restes s’han descobert a la Cova de Teixoneres on des de principis de mes treballen una vintena d’investigadors i arqueòlegs. El codirector del jaciment, Jordi Rosell, remarca que aquest espai concentra una seqüència estratigràfica d’uns 6 m d’altura. “Ens guarda tota la història dels neandertals des dels 250.000 anys fins a la seva desaparició fa més de 35.000 anys”, afirma, tot posant en valor aquest emplaçament.
La descoberta de dos fragments de crani d’un individu jove, gairebé adult, situat damunt d’un fogar ha estat un “regal” per aquest 20è aniversari, segons han coincidit molts d’ells. Va aparèixer per sorpresa la setmana passada mentre feien un tall estratigràfic i, tot i que ho van veure força clar des d’un principi, van requerir la confirmació del seu paleoantropòleg de referència, Carlos Lorenzo. “Va pujar de seguida i en veure-ho va dir que era de llibre”, recorda amb emoció Rosell.
Un dels reptes d’aquest jaciment és la gran concentració de restes -entre ossos d’animals, homínids i eines- que, a més, estan “molt fragmentades”, segons detalla la codirectora i investigadora Anna Rufà. Això s’explica perquè els neandertals, que ocupaven temporalment aquesta cova i es movien per una zona propera, processaven els animals caçats, els cremaven -durant aquests anys d’investigació han descobert fogars i també eines de diferents materials- i els trencaven al màxim per accedir a la medul·la i aprofitar els nutrients. Per tal de pal·liar aquest problema, l’equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per tal d’identificar-les i poder efectuar estudis d’ADN, tant mitocondrial com nuclear. S’espera que amb els resultats d’aquests estudis s’augmenti el nombre de restes humanes identificades.
Clares evidències de canibalisme
Aquest és el quart individu identificat a la cova de les Teixoneres i preveuen que no serà l’últim. El 2016 va aparèixer la dent d’un infant de 6 anys, la primera resta d’homínid. Un any després també van identificar una altra dent d’un jove d’11 anys i el d’un adult senil. Totes tenen una cronologia superior als 52.000 anys i estaven disperses i barrejades amb ossos i dents d’altres animals a l’entrada de la cova.
Un dels dubtes que hi ha és si aquests humans identificats tenen algun grau de parentesc i per què presenten marques de canibalisme. Segons Rosell, han aparegut marques de tall en ossos com una clavícula. “Ja podem dir amb seguretat que van ser processats i menjats pels seus congèneres”, afirma. I apunta que, en cas de confirmar-se que eren família, podria ser un fenomen de tractament de la mort dins del propi grup. “En aquella època la mortalitat era molt elevada, sobretot la infantil, i una manera de reverenciar el seu cos mort era el seu consum”. Aquesta troballa de canibalisme entre neandertals és la primera a la Catalunya del Sud mentre que també s’ha descobert a altres punts de la península ibèrica, com el d’Atapuerca que és més antic, i a la Catalunya del Nord.
A part dels membres de l’IPHES-CERCA, l’equip compta amb la col·laboració d’investigadors d’altres institucions com el laboratori ICArEHB a la Universitat de l’Algarve (Portugal), el Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) d’Argentina, la Universitat de Glasgow, la Universitat de Castilla la Mancha, i la Universitat Complutense de Madrid, entre d’altres. Els treballs finalitzaran el 30 de juny.
20 anys de recerca
Aquest any es compleixen dues dècades d’excavacions de l’IPHES-CERCA a les Coves del Toll. Per celebrar-ho, l’equip de recerca i l’ajuntament de Moià han organitzat una jornada de portes obertes aquest dissabte i diumenge al mateix parc i amb xerrades dels investigadors. El seu alcalde, Dionís Guiteras, ha subratllat la importància del jaciment, que encara té molt per explicar a la societat per comprendre millor aquell període. Si bé encara no hi ha res definit ni concretat, creu que en un futur aquesta localitat hauria de tenir un espai on posar en valor les restes i, al mateix temps, acostar el coneixement científic perquè “estigui al servei de la gent”. Per això, creu que caldria sumar esforços amb les administracions i també el sector privat.
{{ comment.text }}