Joan Maragall ja es pot llegir en la llengua de més difusió del món. L’editorial Fum d’Estampa ha publicat, en una doble versió català/anglès, l’antologia One Day of Life is Life (Un dia de vida és vida), que sota aquest títol –un vers del poema Cant de novembre– aplega una tria dels poemes fonamentals de la seva obra i també d’alguns textos en prosa. L’autor d’aquesta traducció és Ronald Puppo (San Francisco, Califòrnia, 1954), professor de la UVic-UCC que ja ha portat a la llengua de Shakespeare el Canigó de Jacint Verdaguer, entre altres textos.
La connexió entre els dos poetes és precisament allò que el va portar a emprendre el projecte de traducció. Puppo considera que “Maragall pren el relleu”, en diversos sentits, al poeta de Folgueroles. I ho exemplifica amb dos poemes paral·lels, separats per 25 anys: l’Oda a Barcelona de Verdaguer i l’Oda nova a Barcelona de Maragall. Moments diferents, símbols diferents –la catedral en el primer, la Sagrada Família en el segon– però “una mateixa inquietud de fons”. Puppo selecciona poemes dels cinc llibres de Maragall: Poesies, Visions & Cants, Les disperses, Enllà i Seqüències. No hi falten La vaca cega, Excèlsior, La fi d’en Serrrallonga, El cant de la Senyera, La fageda d’en Jordà, Cant espiritual o fragments de les tres parts d’El comte Arnau. “La seva és una mirada penetrant a l’ànima i a la societat”, i per això la selecció inclou els poemes que parlen del jo –de la seva fusió amb la natura, de la relació amb Déu– i també els que fan referències “als trasbalsos i les convulsions” del moment, des del Cant del retorn fins a la famosa Oda a Espanya. I en aquesta línia se situen també una part dels textos en prosa, com La ciutat del perdó o L’església cremada, escrits per un Maragall impressionat profundament per la Setmana Tràgica. “A Maragall li dol que la classe obrera no sigui compresa”, i s’adreça a la burgesia, de la qual ell en certa manera forma part, per convidar-los a la reflexió. “Vol que prenguin la seva part de responsabilitat en aquests fets”, diu Puppo. És el Maragall profundament cristià que argumenta en favor d’una fe viva des d’una església cremada, amb la teulada oberta, i que malda perquè la ciutat de les bombes esdevingui la del perdó. “Per a ell, l’únic que pot salvar tot això és l’amor”, constata Puppo.
Traduir Joan Maragall, com fer-ho amb qualsevol altre poeta, té per a Puppo el mateix repte: traslladar no només les paraules sinó el ritme i el sentit profund a la llengua de destí, en aquest cas l’anglès. “Llegir en veu alta, veure on t’entrebanques, tornar-hi i polir”. Mai no s’acaba. Un poema traduït “el deixes”, senzillament, però no com a definitiu. I després del text, hi ha el context: Maragall no s’entén si no s’explica també el moment convuls en què se situa, des de la crisi d’una Espanya que perd les seves últimes colònies –Cuba i Filipines– fins al sorgiment del moviment obrer. “Elements que en diem paratextuals”. Per això cada part va precedida d’una introducció i els textos es complementen amb notes.
UN CALIFORNIÀ ENAMORAT DE LA POESIA CATALANA
Ronald Puppo és un californià enamorat de la poesia catalana, que a banda de la seva trajectòria docent a la UVic-UCC ha publicat traduccions que ja són una referència. L’any 2007, es va presentar a la Fira del Llibre de Frankfurt el volum Selected Poems of Jacint Verdaguer (Chicago University Press), un treball previ a la traducció de Canigó, que l’any 2015 sortia a la llum amb el títol de Mount Canigó. A tale of Catalonia (Barcino / Tamesis Books), per la qual va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or. L’editorial amb què ha publicat ara One Day of Life is Life, Fum d’Estampa, l’ha creada el professor i traductor Doug Suttle, i té doble seu, a Vilafranca del Penedès i a Londres.
{{ comment.text }}