Jordi Lara fa una defensa de l’art a la novel·la ‘El gat i les estrelles’

Jordi Lara (Vic, 1968) posa una fita literària en cada una de les seves obres publicades. Ara torna amb ‘El gat i les estrelles’ (Ed. Proa), una novel·la que se situa en un futur de devastació del món que coneixem, en què una dona –la narradora– busca un compositor que ha deixat de crear i ha volgut desaparèixer. L’art com a darrer reducte de llibertat, d’allò que ens fa humans en un futur hipertecnològic, és en el missatge central d’aquest relat. “Tot allò s’ha acabat”, diu Santos Haddouche al principi de la novel·la. Aquest allò és el nostre present, el nostre món. I en un futur no gaire llunyà, en queden només els rastres materials (i els humans) devastats. En aquest escenari se situa El gat i les estrelles (Ed. Proa), la darrera novel·la de l’escriptor vigatà Jordi Lara. Un canvi de registre total després de Sis nits d’agost (2019), en què havia narrat la mort voluntària de Lluís Maria Xirinacs. Jordi Lara aclareix: “No m’interessa especialment la novel·la de ciència-ficció, o pseudocientífica”. El seu món distòpic és simplement l’escenari que li va bé per parlar d’unes determinades preocupacions, per reflexionar “sobre la humanitat que som i la que volem ser, amb els reptes que tenim al davant i que afecten trets essencials de la nostra existència”. Per això se serveix de la figura d’una narradora que va explicant el relat, una dona jove que es presenta com a admiradora absoluta de Santos Haddouche, un cèlebre compositor que ha volgut desaparèixer Un creador avançat, entregat a la seva obra que, enmig del caos, decideix fondre’s i anar a raure en un lloc perdut, una benzinera abandonada al costat d’una carretera per on ja no transita ningú. “Dins nostre, hi portem paisatges, d’una part els de comunió amb la natura i de l’altra, els d’una terra desolada, com un recordatori que podríem acabar en aquest escenari.” Com el compositor de la novel·la, tot artista té en algun moment la temptació de deixar-ho córrer tot. “Potser tothom, però més els artistes perquè no tenen un retorn immediat del que fan”, diu Lara. L’artista mira a l’interior, “et vas escurant per dins però no saps si té ressò allò que fas, a qui li fa servei o què en quedarà... és a dir, si val la pena continuar”. El seu compositor ha deixat de projectar el seu art de cara enfora... però qui sap si per dins encara la música li ronda pel cap? Només sabem d’ell que “va plantar cara a la barbàrie algorítmica”, fins i tot introduint errors voluntaris en les seves genials composicions per fer-les més humanes, i que d’alguna manera estava enfrontat a un sistema autoritari que sura en el relat tot i que no s’entreté a detallar-lo. Va deixar d’escriure per ser més lliure, doncs? “L’art ens diferencia de les màquines, hi ha una part de la veritat artística que mai no es podrà replicar amb una màquina”, diu Lara. Aquest és el gran missatge de la seva novel·la: l’art com “un dels grans valors als quals ens hem d’aferrar com a societat per continuar essent humans sobirans de la pròpia consciència”. Si alguna tesi fonamental hi ha en la novel·la, és aquesta. I considera ara, més que mai, necessari de proclamar-la davant de “les extremes dretes que amenacen de reduir el nostre esperit crític”, les mateixes que volen reduir l’art a un simple entreteniment o d’esbarjo, traient-li la condició de palanca per repensar la societat. Jordi Lara no és antitecnològic, com podria semblar en una visió superficial. Simplement, creu que “la tecnologia ha de ser una eina, no una finalitat en ella mateixa”, ni molt menys una trampa per als creadors. Arribarà a un punt, això sí, que creu que serà necessari demostrar que en les obres hi ha “intel·ligència natural” a banda de l’artificial. I la intel·ligència natural té quelcom a veure amb la imatge que dona títol al llibre: la d’un gat mirant les estrelles. Entre la música, la literatura, la videocreació i el periodisme Periodista cultural de llarga trajectòria a TV3, amb formació i pràctica també com a músic, Jordi Lara es mou amb llibertat i amb solvència per diferents àmbits de la creació.A banda de petits reculls de poemes i contes anteriors, la seva primera obra d’ambició literària és Papallones i roelles (2005), un retrat del ballarí i coreògraf Salvador Mel·lo, que també va lliurar la vida al seu art.Una màquina d’espavilar ocells de nit (2008), que partia de la pròpia experiència com a músic de cobla, el va consolidar com a escriptor. Seguirien els relats curts de Mística conilla (2016), amb el qual va guanyar el Premi de la Crítica Serra d’Or de narrativa, i la darrera obra fins ara era Sis nits d’agost (2020).

Jordi Lara fa una defensa de l’art a la novel·la ‘El gat i les estrelles’

La vida des dels Quatre Cantons

El festival literari Pirineu, Terra de Versos, omple de poesia Ripoll i La Seu d’Urgell

Ramon Boixeda guanya el Premi Sant Cugat de poesia amb l’obra ‘Pols’

EL 9 NOU i La Gralla entreguen el novè Premi de Narrativa Curta

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el derbi Espanyol-Barça?

El Vigatà, una icona degradada al centre de Vic que dibuixa el seu futur com a nous habitatges

Una gota de sang per detectar insuficiència cardíaca en 10 minuts

Uns 170 tractors al tall de l'Eix a Gurb per demanar un millor control de la fauna salvatge

Ander-Camilo, primer osonenc de l'any 2026

"Detenir coneguts? Fins i tot vaig detenir un familiar"

Detingut després d’ensenyar sense voler la droga als Mossos d’Esquadra

Accident a la collada de Toses

Acaba l'etapa pròleg del Dakar, amb problemes per a Nandu Jubany

Els 2.500 milions, a tocar

Dos ferits lleus en una sortida de via a la collada de Toses