La catedral acaba les voltes, pas previ a restaurar les pintures

La catedral de Vic és un bosc de bastides. Una complexa estructura que permet treballar a les voltes i pintarles, per primera vegada. L’operació s’acabarà a final d’any i és prèvia a la restauració de les pintures de Sert. EL 9 NOU s’hi ha enfilat per explicar-ho. Josep Maria Sert va dedicar els últims anys de la seva vida a omplir de pintura els murs de la catedral de Vic. L’incendi del juliol de 1936 havia convertit en cendres la major part de la seva primera decoració del temple, i l’artista va consumir les seves darreres energies a crear-la de nou. No la mateixa, sinó amb un nou concepte. Però li va faltar temps per culminar-la amb la decoració de les voltes. El 15 d’octubre de 1945 s’inaugurava la restauració de la catedral, i al cap de poques setmanes, el 27 de novembre, Sert moria a Barcelona. Per sempre més, el sostre de la seu episcopal de Vic va quedar com un llenç en blanc. Fins ara. “Era una part inconclusa de la restauració de la catedral”, explica Rafael Vila, arquitecte director de les obres de la catedral i coneixedor com ningú de l’edifici. Des de baix, es veien les voltes d’un color blanquinós, el del guix amb què va quedar rematada aquesta part de l’obra. Des de fa uns mesos, però, el sostre de la catedral està canviant, i una capa de textura lleugerament rugosa, i d’un suau color groc, el va impregnant a poc a poc. Mitja nau és ara mateix un complex bosc de bastides, que permet treballar a dalt de tot, en una actuació que s’allargarà fins a final d’any, segons les previsions. La nau central de la catedral de Vic és ara un impressionant bosc de bastides Dani Font, delegat episcopal de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic, explica que tot això es fa “per crear un entorn agradable per a les pintures de Sert, i per a la vida que hi ha al temple”. És una operació que va més enllà d’una capa de pintura: “Es van reparant humitats i esquerdes, i el que s’hi posa és un aïllament acústic”, diu Rafael Vila. Es tracta d’un material absorbent, amb la base de cel·lulosa, que es projecta a les voltes i que donarà a la catedral no només un aspecte més agradable sinó una millor qualitat de so. Ara mateix, el temps de reverberació d’un so a la nau és de 14 segons, i amb aquesta actuació s’espera reduir-lo a 4 segons. Això serà perceptible en les celebracions religioses, però també en el so de l’orgue, i farà possible que la catedral aculli actes culturals que fins ara eren impensables, com determinats concerts. Tot el procés que es porta a terme està relacionat amb la restauració de les pintures de Sert que portarà a terme l’Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE), organisme que depèn del Ministeri de Cultura. “La neteja de les pintures ha acabat provocant aquest tractament, perquè ens van dir que ho farien quan nosaltres haguéssim resolt el sostre”, diu Dani Font. Una petició que “s’entén” però que ha obligat a fer un esforç “que no teníem previst”. El pressupost d’aquesta fase puja aproximadament a 800.000 euros, i es finança en part amb el Programa Operatiu FEDER Catalunya, un fons de la Generalitat que prové totalment de fons propis, encara que porti el nom dels fons europeus. Quan no hi hagi cap degoter ni pols, ni es desprenguin materials del sostre, com passava fins ara, és quan es procedirà a restaurar les pintures, que ja van ser examinades per tècnics de l’IPCE. Es va comprovar, per exemple, que les més properes a la porta d’entrada són les que presenten més afectació d’humitats. El Bisbat de Vic ha de rebre aquesta setmana el projecte redactat. El següent pas és que el Ministeri el tregui a licitació i s’adjudiquin les obres. Si no hi hagués cap entrebanc, aquestes podrien començar l’any que ve. Font defineix el que s’ha anomenat Projecte Sert com “un trencaclosques complicat però gratificant” en què van encaixant diferents peces per acabar donant més valor a l’obra sertiana de la catedral. El passat mes de març, per exemple, es va inaugurar la instal·lació de les pintures que van sobreviure a la crema de l’any 1936 i que van quedar situades al deambulatori –darrere l’altar– a cada costat del retaule gòtic de Pere Oller. D’aquí a pocs mesos, s’obrirà també l’anomenat Espai Sert, que connectarà amb el deambulatori, i que servirà per introduir els visitants en la figura de l’artista i la seva obra a la catedral, i inclourà la maqueta de la decoració que ell mateix va fer. La restauració de les pintures tancarà el cercle, que farà que el visitant de la catedral tingui una visió més completa del conjunt. Vic va entrar l’any 2021 en el Programa Operatiu FEDER Catalunya amb una previsió de 2 milions d’euros per destinar a la recuperació i valorització de l’obra de Sert. D’aquesta quantitat, la Generalitat n’aportava 940.000 euros i la resta anava a càrrec del Bisbat, amb possibles aportacions d’altres organismes. La previsió inicial, però, no incloïa l’actuació que ara s’ha fet a les voltes. “Ens queda la part de baix del claustre” L’arquitecte Rafael Vila acostuma a dir que una part de la catedral, tal com es veu ara, és seva. “Però més aviat és que jo soc part de la catedral”. L’any 1997 va començar a treballar en el Pla Director que definia el conjunt d’obres que calia emprendre per recuperar el monument. I també per passar a entendre’l com un tot que suma aportacions de diferents èpoques i que no es limita a la gran nau neoclàssica (per cert, l’única catedral d’aquest estil a Catalunya i de les poques a la Península). Després de la primera fita d’entrar en el que llavors es coneixia com a Plan de Catedrales del govern d’Espanya, l’any 1999, i restaurar d’urgència la façana on ja hi havia hagut algun despreniment de materials, es va anar progressant en les actuacions, a mesura que es podien aconseguir fons del mateix Estat –la majoria– o bé de la Generalitat. Avui, s’ha complert gairebé tot el que va preveure Rafael Vila. “Queda el claustre inferior com a actuació important”. El claustre superior, precisament, ha acabat la restauració i s’obrirà per primera vegada al públic el proper dia 23 d’aquest mes. Però en una catedral no s’acaba mai la feina (d’algun lloc ve l’expressió l’obra de la Seu), i ja hi ha un altre objectiu pendent, explica Vila: “Posar calefacció verda, de biomassa, a tot l’edifici, que actualment va amb gasoil i funciona molt poc”. Una obra costosa per a la qual es vol entrar en alguna línia d’ajuts del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Una visió insòlita La imatge que dona ara la nau de la catedral és insòlita. Possiblement les generacions actuals no tornaran a veure un bosc metàl·lic semblant. “I esperem que sigui així, perquè voldrà dir que l’actuació que fem ara aguanta”, diuen els tècnics, que ha coordinat l’arquitecte tècnic Marc Manubens. Sobre l’estructura de la bastida, s’hi va muntar una àmplia plataforma de treball des de la qual els operaris han anat fent la seva feina, a la part més alta de les voltes. S’ha utilitzat l’anomenat K13, un material de cel·lulosa amb cola que ja conté el tint del color que es volia utilitzar. El punt de partida va ser el daurat que hi ha just sobre el presbiteri, aplicat en la restauració dels anys 40. “No podíem fer el mateix a tota al catedral, hauria estat inassumible”, diu Rafael Vila. Però va inspirar el to lleugerament daurat que impregnarà ara les voltes. Els arcs es pinten d’un color gris blanquinós. Situar-se sobre la plataforma de treball, a tocar de les voltes, també dona una visió insòlita d’aquesta part de l’edifici, ara més accessible des de l’edifici de l’escrivania recentment restaurat. La mateixa solució és la que es va aplicar a l’església del Seminari de Vic, on es va comprovar com influïa molt positivament en la millora del so.

La catedral acaba les voltes, pas previ a restaurar les pintures

L’encant del verd que amaga el gris

Un nou turisme cultural de muntanya

Roda declara el so de les campanes com a bé cultural d’interès local

Posar en valor el modernisme a Tona

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Cinc detinguts més del grup criminal de Manlleu especialitzat en estafes per internet

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Tancament de tres partits a La Pista i sanció de 4.200 euros al Voltregà

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost

Detingut un home per tres robatoris amb violència a gent gran de Manlleu

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Expulsen un regidor i dos més marxen molestos del ple a Manlleu