La millor excusa per fer poble

Arnau Ribera va fer 10 anys el 19 de desembre i es va trobar tot de gent cantant a sota casa seva amb uns números gegants. No s’ho esperava, però la sorpresa té el seu sentit: ell és un dels integrants més joves de Cantoniplay i els companys van voler felicitar-lo amb un gest especial. L’anècdota exemplifica l’esperit del grup, que va néixer fa tres anys a Cantonigròs amb l’excusa de treballar la música i les arts escèniques però és en realitat un punt de trobada pels veïns i veïnes independentment de l’edat, la formació o els interessos. Durant aquest temps han fet de tot: des de percussió corporal fins a escriure cançons, inventar-se jocs en línia, preparar regals de Reis o estrenar bolos coincidint amb Nadal, la festa major i visites a residències de gent gran. També tenen la seva particular versió de clàssics com el New York, New York de Frank Sinatra o la mítica We Are The World en format nadala, una peça que han estrenat amb vídeo aquestes festes. La gràcia és que ells mateixos expliquen que l’objectiu és sempre passar-s’ho bé. “No som una coral, no cantem correctament, però posem el cor en el que fem i això ens connecta entre nosaltres i amb la gent que ens mira”, explica Mamen Gallego, dinamitzadora comunitària i impulsora de Cantoniplay. Amb aquesta idea sintetitza que la intenció no és oferir qualitat artística, sinó nodrir-se i insuflar qualitat humana. Que existeixi un grup com aquest té molt sentit a Cantonigròs, on hi ha empadronades 350 persones però amb un pes important d’estiueig i segones residències. “Abans del Cantoniplay, només ens trobàvem a l’espai Activa’t i gimnàs, que ja són activitats encaminades a gent més gran. Ara som una trentena de veïns de 9 a 79 anys compartint estones”, explica Alba Molas, regidora de Benestar Social a l’Ajuntament. Generalment s’acostumen a trobar durant dues hores els divendres a la tarda. La música és el fil conductor per cantar realment una cançó, fer playback i karaoke o provar una coreografia. “El més important és el sentiment d’unió”, hi afegeix Molas, no la pretensió d’arribar a un resultat òptim des del punt de vista artístic. “No som una coral, no cantem bé, l’únic que volem és gaudir i compartir” El grup ha servit per posar en contacte veïns del poble de tota la vida, però també integrar nouvinguts. Paz Garcia, per exemple, va arribar de Lleó fa només tres mesos. El seu marit és enginyer químic i treballa a Sant Hipòlit. Ella explica que d’entrada el trasllat a Catalunya no l’acabava de convèncer: “Tenia por de sentir-me exclosa pel tema de l’independentisme, però amb experiències com aquesta ha sigut tot el contrari. I ja començo a entendre el català”. A Joaquina Álamo, que és castellanoparlant, li ha passat més o menys el mateix amb la llengua, mentre que Florita Barcia destaca que “mai m’hauria pensat passar-m’ho tan bé cantant als meus 74 anys”. I és que malgrat que l’objectiu sigui produir espectacles totalment amateurs, Cantoniplay sí que utilitza la música i les arts escèniques com a fil conductor. Per enriquir encara més les trobades dels divendres, puntualment han fet tallers sorpresa amb artistes com Santi Serratosa, Joan Crosas, Cristina Jaques o Helena Vilar. L’última gran activitat del grup ha estat l’enregistrament d’una nadala col·lectiva on apareixen la trentena de persones que en formen part –més o menys un 10% dels habitants del poble–. Per tirar-la endavant han comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i els tècnics i veïns de l’Esquirol Bernat Riera i Joan Àvalos. Com es pot veure al vídeo, han reescrit i rebatejat la peça amb el títol El poble som. Doncs això.

La millor excusa per fer poble

‘The History of Sound’, d’Oliver Hermanu

“La matèria primera és el més important”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Saber conformar-se ajuda a ser feliç”

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter