En el dia exacte en què Anna Dodas hauria complert 61 anys, aquest dijous, la seva paraula literària prenia dimensió escènica. Anna, creació d’Íria Roig i Joan Roura a partir de la poesia i prosa de l’escriptora de Folgueroles, s’estrenava a la sala Joaquim Maideu de L’Atlàntida. Júlia Cervera, encarnant Anna Dodas, i Noemí Morral, en el d’una dona que al cap dels anys treballa en la seva obra, compartien dos àmbits de la mateixa escenografia creada per Anna Alcubierre i Marc Saborit.
A la primera, la màquina d’escriure i a la segona, l’ordinador. El salt del temps en dos instruments d’escriptura, però una mateixa paraula que es va alternant, que va saltant d’una a l’altra travessant la distància.
Entre les dues actrius, van traslladant a l’espectador tota la profunditat d’Anna Dodas i el seu món simbòlic, encarnat en el cistell de pomes de Capvespres de foc i grana: “Les pomes, ben rodones i vermelles i sucoses, reflectien el món del foc i semblaven un mirall rodó i gustós”.
La música, ara clàssica, ara del moment vital de l’autora, punteja sàviament moments concrets, fins que cap al final la mateixa Júlia Cervera canta Baixen els flocs. I es retira de l’escenari: “Soc nova, eternament nova”. Com la paraula d’Anna Dodas.
Un any per reivindicar un talent estroncat
L’assassinat d’Anna Dodas i la seva amiga Gemma Argemí quan feien un viatge per Occitània, mai no resolt, va estroncar un talent enlluernador que la celebració del 60è aniversari ha volgut reinvindicar a través de diver-ses iniciatives.
Des de la creació d’una ruta literària a Folgueroles que segueix els indrets significatius de la seva vida –el primer dels actes– fins a la primera jornada que es va dedicar a l’estudi i anàlisi de la seva obra, celebrada el passat 30 de juny entre Folgueroles i Vic.
I entremig, un recital al Barcelona Poesia, clubs de lectura, un concert de guitarra o la presentació de l’obra El volcà traduïda a l’anglès.
L’empenta de la família Dodas i la complicitat de la Fundació Verdaguer han estat claus per tirar endavant l’Any Anna Dodas. El tancament coincideix amb el dia en què l’escriptora hauria complert els 61 anys. Però la reivindicació de la seva obra no s’atura: “Continua havent-hi material de recerca: allò en què estava treballant, traduccions…”, explica Jordina Boix, directora de la Fundació Verdaguer. Es planteja la creació d’una associació per continuar treballant.
{{ comment.text }}