Sembla que el 13, el de la mala sort, va pesar més que el número 10, el de l’excel·lent. L’edició número 13 de la Festa del Bolet de Seva, que havia de ser “un 10”, per la coincidència amb el fet de celebrar-se el 10 del 10 del 2010, va acabar un pèl deslluïda per culpa de la pluja. Malgrat això, centenars de persones van tornar a demostrar fidelitat a una cita plenament consolidada.
“Si no hi ha pluja no hi ha bolets”, mirava de consolar-se l’alcalde de Seva, Josep Palmarola, que va estar tot el matí pendent del cel. El poble es va llevar amb una forta tamborinada, que feia preveure el pitjor. “Hem rebut una allau de trucades per si ho suspeníem o no”, explicava l’alcalde. A mesura que el cel s’anava destapant, l’entorn del poble s’anava omplint de cotxes, molts d’ells desembarcats de l’àrea metropolitana de Barcelona. A quarts de 12 del migdia, el centre històric ja era un batibull. “Encara ho salvarem”, apuntava el tinent d’alcalde Xavier Rierola des de la parada de bolets de l’Ajuntament, envoltat de rovellons, ceps, rossinyols o ous de reig. Moments després, però, la pluja tornava a fer acte de presència. Alguns van optar per marxar, però molts d’altres van continuar passejant paraigües en mà.
“Vam començar amb 12 parades i aquest any són 39”, explicava l’alcalde, que destacava que l’Ajuntament sempre ha prioritzat els expositors del poble, per preservar l’autenticitat de la fira. Palmarola és conscient que les fires del bolet han anat proliferant, “però tothom diu que la nostra és la número 1”, deixava anar cofoi. El que sí que era de número 1 era la ja tradicional cassoleta de bolets. El secret, “una bona picada amb carn i botifarra negra, molt de pebre i un bon sofregit”, revelaven des de la mateixa parada. En van servir menys, però igual de bones.
