La primera pubilla

Roser Reixach “Muchacha símbolo del temple, corazón y belleza catalanes.” Així descrivia el diari Solidaridad Nacional la Pubilla de Catalunya l’any 1957, la primera escollida després de la Guerra Civil. Aquesta noia era Ruth Horro Morell, nascuda el 1937 a Vilanova i la Geltrú, que durant un any i poc més va fer de representant de Catalunya a tot el territori estatal. Horro, que estiueja des de fa uns anys a Prats de Lluçanès, guarda un bon record del seu pubillatge i agraeix encara les atencions que li van dedicar. Al seu poble una amiga la va empènyer a presentar-se a la convocatòria local. D’aquí va passar al certamen que es va celebrar al Teatre Barcelona el 10 de novembre. Eren setze finalistes, vestides amb el “traje regional”, i el dia anterior havien estat citades pel jurat, que els va preguntar per les seves aspiracions. Ella explica que, pel que havia viscut a la seva família i tal com havia estat educada, els va dir: “Jo vull ser mestressa de casa, tenir un marit i fills.” L’acte va començar amb un parlament de Diego Ramírez Pastor, president de l’Asociación de la Prensa de Barcelona, amb el títol “Canto a la mujer catalana”. Després José Solano Latorre, en representació del governador civil, va imposar la banda d’honor a la pubilla “amb les quatre barres i al mig la bandera espanyola amb l’àliga”. A més, un delegat del diari Solidaridad Nacional, promotor del certamen, li va lliurar una polsera d’or amb la imatge de la Moreneta. A partir de llavors Horro va tenir un any d’intensa activitat. Primer visitant l’alcaldia de Barcelona, amb Josep M. de Porcioles, i la Diputació. Més endavant, diverses empreses, com Damm o Riera Marsà. En aquesta darrera volien que fes publicitat dels seus productes, “però com que havia de parlar en castellà i jo tenia accent català no ho van acceptar”. La nova pubilla treballava d’administrativa al despatx que l’empresa Bultaco tenia a Vilanova: “Em van tractar molt bé. Em continuaven pagant el sou cada mes i tenia llibertat per anar-hi quan pogués.” Cada dia es desplaçava fins a Barcelona i, com que tothom l’aturava per felicitar-la, arribava sempre amb el temps just al tren, “però el maquinista, que ho sabia, m’esperava”. Va rebre propostes per fer de model i per actuar al cinema, que ella va rebutjar perquè tenia clar que no volia ser famosa. D’entre aquestes, la d’Asunción Bastida, que regentava una de les primeres cases de Barcelona dedicades al prêt-à-porter, i la del director i guionista Ignasi Ferrés Iquino. Entre altres visites, recorda les que va fer al Liceu, on va saludar des de l’escenari, als camps del Barça i de l’Espanyol, al Día de Cataluña a Madrid, o a les falles de la Gratitud a València. També recorda les coneixences que va fer, entre altres les de l’actor Mario Cabré o el gimnasta Joaquín Blume, amb el qual anaven junts a diferents recepcions. Considera que el fet de ser escollida pubilla no li va fer canviar res de la seva vida, però sí que li va fer pujar l’autoestima: “Vaig continuar a la meva feina fins que em vaig casar, que és el que jo volia.”

La primera pubilla

Èxit del primer Cicle Mirades Singulars d’arts escèniques a Centelles

Tot a punt per al retorn dels ‘descamisats’

Redescobrint el Vic barroc

Orgull de festa major a Tona

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

El temps troba casa a Ogassa

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Convivencia Cívica Catalana demana retolar en castellà a Vic