Cai Godayol va aconseguir divendres la màgia de mantenir el públic pendent de la seva música i la seva paraula en l’estrena d’El so de l’oceà a L’Atlàntida. Ho va fer amb minimalisme de recursos, dos metres quadrats d’escenari i un piano, però amb la potència d’una bella història: la del pianista d’un transatlàntic de principis del segle XX que va néixer al vaixell i no en va baixar mai, que va conèixer el món des del mar i el va explicar amb la música buscant aquella nota perfecta que ho resumís tot.
La història de Danny Boodmann T.D. Lemon Novecento que Alessandro Baricco va explicar a la novel·la titulada, justament, Novecento, i que és un gran cant al poder de la música i la paraula. La música, la crea Cai Godayol improvisant-la quan s’intercala amb la paraula al llarg de l’espectacle. El text arriba amb nitidesa i emoció continguda a l’espectador, sense efectismes però amb un treball acurat del gest i el moviment. Ell i el seu piano són com el vaixell del pianista en la immensitat de l’oceà.
L’estrena a la Sala Joaquim Maideu plena de públic va ser la revelació d’un jove talent. I mereix un llarg recorregut.
{{ comment.text }}