La Ruta de la Tapa anima els vespres previs al cap de setmana a Ripoll

Fa uns anys, quan sortia de nit, tenia una mena de terror d’assemblar-me a algú que n’hagués fet alguna de grossa a una altra persona, no fos cas que m’atonyinessin sense raó. Potser per això em sento encara còmode portant la mascareta pel carrer. O potser simplement és per ampliar la meva condició de sociòpata. La Ruta de la Tapa que cada dijous celebren diferents establiments de restauració de Ripoll exigeix ser una mica menys primmirat amb la respiració, els esternuts o les abraçades dels convilatans. I així de passada evites que et recordin ara sí, ara també, que portar-la “ja no és obligatori”, com si la gent només estigués preparada per obeir i no per a tot el contrari. És una de les raons per les quals prefereixo anar de casa a la feina i de la feina a casa. Però un cop estic ambientat, tot plegat se’m fa menys feixuc. Dijous passat estava assegut a la terrassa de La Taverneta amb coneguts i saludats, algun altre que ni tan sols això. La socialització que implica anar de tapes és una assignatura que tenim pendent respecte d’altres indrets teòricament fins i tot més tancats que el nostre. Recordo algunes visites a Donosti, on sempre fa goig veure els carrers del barri antic qualsevol vespre de la setmana, efervescent de treballadors que han acabat la jornada laboral i es reuneixen per prendre uns vins i menjar uns montaditos mentre comenten la jugada. El primer dijous post-Setmana Santa, l’ambient al centre de Ripoll era poc favorable per reproduir-lo en una crònica d’ambient. A les 9 del vespre voltaven quatre gats mal comptats, i cap acumulació de gent que permetés fer-ne una fotografia mínimament acceptable. En canvi, aquest últim dijous s’havia recuperat el pols d’una celebració mig espontània que ha anat guanyat adeptes amb el pas dels mesos. Per falta de tradició, a molts encara se’ns fa difícil demanar una tapa i pagar-la segons el nombre d’escuradents que anem acumulant, segurament per por que el restaurador no es pensi que n’hem llençat alguna a terra per no haver-ne de satisfer el cost. També hi ha propietaris de bar que no acaben de tenir assumit que un grup nombrós de persones ocupi una taula i només demani una ampolla d’aigua per compartir, perquè després han de conduir. Sigui com sigui l’ambient no sempre animós de Ripoll guanya un vespre al cap de setmana, el mateix que segurament s’ha perdut irremeiablement pel cantó dels diumenges. És una mica com la manta que quan ens volem tapar fins a les espatlles ens deixa els peus al descobert. I jo que soc fredeluc de mena per les extremitats de sota, i que en lloc d’una mascareta preferiria portar un escafandre perquè no em reconeguin, penso que potser en lloc de queixar-me eternament hauria de deixar-me anar una miqueta més, ni que sigui a desgrat dels meus dèficits. Ni que sigui per fer bullir una cassoleta.

La Ruta de la Tapa anima els vespres previs al cap de setmana a Ripoll

El primer Wagner a Vic

Centenars de persones visiten Manlleu per conèixer la història del primer tió

Espinelves, en un ‘pim-pam’

Una fira a ‘cop de rock’

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana