EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

La sogra

Segon premi del 8è Concurs de narrativa curta La Gralla

El 9 Nou
30/08/2024
Parets del Vallès

Joan Cors Manils. Parets del Vallès

La iaia Rosalia era una dona molt apreciada al barri. Sempre estava disposada ajudar tothom.
Tenia una filla, la Maria que l’aguantava perquè era la seva mare, però les discussions eren quasi diàries. La seva mare sempre li recriminava que s’hagués casat amb el Josep, un simple lampista que es guanyava la vida treballant al poble.
El matrimoni no tenia fills, ja que el Josep no en podia concebre per una petita disfunció, fet que era aprofitat per la Rosalia per martiritzar aquell home que suportava estoicament les barrabassades de la dona.
El temps anava passant i el Josep ja estava cansat d’aguantar totes les indirectes de la seva sogra. Havia acabat la paciència i va començar a buscar una solució.

Mataria la sogra!

Però com que era molt endreçat amb la seva feina, volia fer-ho de tal manera que no el poguessin acusar del fet.
En aquella casa es feien les coses molt programades. El Josep a les 8 marxava a treballar i a la 1 tornava a casa a dinar. La seva dona, la Maria, marxava una hora més tard, cap a la botiga on treballava, però també tornava a dinar a la 1.
La senyora Rosalia cada dia a les 9 anava tot xino-xano cap al casal d’avis a passar el matí fent la xerrada amb altres avis, però sense falta a les 12 tornava a casa a preparar el dinar per tots. A un 1/4 d’1 cada dia era a casa a punt de posar-se a treballar. En arribar es dirigia a la cuina i sempre feia el mateix. Obria l’aixeta del gas i començava a preparar el menjar.
La cuina i el forn d’aquella casa funcionaven amb gas butà. El Josep tenia avisades tant la seva dona com a la sogra que s’havia de tancar l’aixeta de pas general de l’armari una vegada feta servir la cuina.
Aquestes ho tenien molt clar i sempre ho feien.

El Josep va posar fil a l’agulla i va començar a preparar l’escenari. Perquè el gas exploti en un recinte, és necessari que la quantitat de gas sigui la correcta. Amb poc gas no explota i amb massa tampoc. Hi han uns càlculs ja establerts de quina concentració mínima de gas és necessari per a la deflagració.
El Josep va buscar la fórmula i fent uns petits càlculs va determinar que a la seva cuina la quantitat necessària de gas butà corresponia a 1,6kg perquè explotés, però que fes el mínim mal a les parets de l’habitatge. La bombona de butà pesa 13kg una vegada buida. Per tant, en necessitava una amb un pes aproximat de 14,6kg. A la casa hi tenien tres bombones al pati i en va pesar una fins que va tenir el pes que volia. Una vegada ho va tenir fet, va marcar-la amb un petit senyal. La va deixar en un cantó i llestos.
Una altra cosa era la manera de fer que la cuina s’omplís de gas el moment indicat. Sabia que amb uns cinc minuts de l’aixeta del foc oberta n’hi hauria prou. També havia pensat com produir una guspira perquè fes esclatar el gas.
Com que era de l’ofici, va preparar un aparell que s’alimentava amb una pila de 9 volts i el va deixar de tal manera que una vegada accionat fes una guspira prou grossa per produir una deflagració. Per assegurar el sistema va calcular quant de temps durava una pila de 9 volts en curtcircuit. Va veure que la pila deixava de fer guspires en 36 segons. Aquest temps li servia per assegurar l’operació.
Temps enrere ja havia comprat una targeta telefònica a un país de l’est. Es venen a internet sense donar dades. Li va arribar per correu en un sobre com si fos una carta. La va posar en un telèfon vell que tenia guardat i es va baixar l’aplicació i va fer les proves necessàries perquè funciones perfectament l’aparell elèctric.
El Josep va comprar una petita càmera de vídeo i la va posar mig amagada en el trinxant del menjador, encarada a la porta de la cuina. A les dones de casa els va dir que era per la seguretat de la casa. Durant uns dies anava controlant pel mòbil que funcionés a la perfecció.

Van passar els dies i per fi va posar en marxa la seva estratègia.
El dia triat el Josep i la seva dona van sortir per anar a treballar. A les 9, com cada dia, la iaia Rosalia també ho va fer per anar cap al casal. El Josep, que estava a l’aguait, va tornar cap a casa a peu. (La furgoneta de la feina l’havia aparcat en un carrer del costat). Va obrir el taller (que tenia en una barraca al costat de l’habitatge) i va agafar l’estri que havia fabricat feia molt de temps. Va entrar a la cuina i el va col·locar a terra en un moble que hi havia enfront de la cuina. Aquí hi posaven el pot de les deixalles, i tenia una petita cortina de tela per amagar-ho. Com que el butà és més pesat que l’aire, sempre s’acumula primer a les parts baixes. Va agafar una rajola i la va posar tapant el forat que hi havia a fora a la porta de sortida de la cuina, que servia perquè sortís el gas.
També va deixar oberta l’aixeta del foc gran de la cuina i va canviar la bombona de gas que hi havia per la que havia marcat que tenia un pes de 14,6kg.
Va marxar a treballar a una obra que estava instal·lant amb altres operaris.

A les 12 del migdia va connectar el mòbil i va posar l’enllaç de connexió de la càmera. Un quart més tard, com sempre, la Rosalia va arribar a casa i es va dirigir directament a la cuina. Va obrir la clau de pas general, sense adonar-se que hi havia un foc obert.
El Josep, que estava a l’aguait, va marcar el número de casa seva, amb el telèfon que havia preparat. Per la càmera va veure a la seva sogra que sortia i entrava al menjador. La càmera no tenia angle per saber on era la dona, però el Josep sí que ho sabia. Amb la veu d’una persona sud-americana la va entretenir uns 4 minuts al telèfon i, quan la senyora va penjar, va tornar cap a la cuina. En entrar, la Rosalia va fer un gest de rebuig per la pudor de gas, i es va acostar a l’extractor. Suposadament per encendre’l i fer sortir el gas, però va ser l’últim que va fer. El Josep va prémer el botó del mòbil en el precís moment que la dona anava a engegar l’extractor i el circuit elèctric que havia preparat es va posar en marxa.
L’explosió va ser perfecta per matar la Rosalia, sense produir mals a l’estructura de la casa. La cuina va quedar arrasada, amb restes de tot escampades per terra.
El Josep va continuar treballant com si res, fins que li van trucar per donar-li la notícia. De seguida va agafar el cotxe i es va dirigir cap a casa seva. Pel camí havia de passar pel pont del riu i va aprofitar-ho per llençar-hi el mòbil que havia fet servir per a l’explosió. També va esborrar el vídeo que tenia gravat de la connexió amb la càmera.
En arribar, els bombers ja havien apagat el petit foc que es va produir i els sanitaris estaven a l’espera que arribés el jutge, per emportar-se el cos de la difunta. Pocs minuts després va arribar també la dona del Josep, que va esclatar a plors en veure la seva mare morta.
El Josep, després de consolar-la, va anar per darrere a veure si el taller havia estat afectat. Només era una excusa per veure com havien quedat el tap que va posar al forat. La rajola de la part baixa s’havia trencat a trossos en sortir la porta de les seves frontisses a causa de la deflagració.
En arribar el jutge, ja es van endur el cos de la difunta. Pot temps després, va arribar el capità Garcia dels Bombers. Aquest era l’encarregat d’investigar què havia passat.
El capità Garcia va començar a regirar minuciosament totes les deixalles que hi havia esteses a terra. Va trobar restes del que semblava una pila. En sortir a fora, va veure restes d’una rajola que no tenia res a veure amb tota la resta. Li va semblar estrany que la bombona del gas tingués una marca de color negre. Però semblava que no tenia res a veure amb el que havia passat.
Va tornar cap a la cuina per intentar trobar el punt de la deflagració. En principi només l’interruptor de la llum podia ser-ho. El va treure del caixetí i, tot i que estava malmès, va comprovar que estava apagat Per tant, no en podia ser l’origen.
En acabar la inspecció va parlar amb el Josep i la seva dona Maria.
Va començar preguntant a la Maria:
–Sra. Maria, com fan anar habitualment els focs de la cuina?
–Doncs, entrem i obrim l’aixeta del gas general i després encenem els focs.
–Amb què encenen els focs?
–Amb un encenedor que funciona a piles –va contestar la dona.
–Alguna vegada han tingut un contratemps amb la cuina?
–Ara que ho diu! Alguna vegada tanquem l’aixeta de pas general i no recordem tancar el selector del foc. Però quan tornem a fer-ho servir, de seguida ens n’adonem.
El Josep que estava escoltant va reaccionar de cop.
–Capità Garcia. Tenim una càmera al menjador que segurament haurà gravat alguna cosa.
De seguida van agafar la càmera i l’hi van treure la targeta. La van posar a l’ordinador i van començar a veure les imatges gravades.
Van anar passant el vídeo i van esbrinar que la iaia sortia de la cuina una vegada va obrir la clau de pas general i venia cap al menjador. A cap d’uns minuts tornava a la cuina i es veia com si fes uns gestos estranys i es dirigia cap a l’extractor de la cuina. Aquí s’acabava la gravació, ja que l’explosió va fer saltar l’interruptor general, va marxar el corrent i la càmera va deixar de funcionar.
El bomber va revisar el lloc del menjador on semblava que la Rosalia s’havia dirigit i es va adonar que podia haver anat al telèfon.
Va agafar l’auricular i va marcar un número que se sabia de memòria. Es va identificar a la persona que el va atendre i li va demanar que li digués l’últim número que havia trucat en aquell telèfon.
El número que li van facilitar no es podia rastrejar i semblava un número d’alguna companyia de màrqueting que es dediquen a molestar a la gent.
Vistes totes les proves i amb tots els detalls que el va fer, el capità Garcia va dir que en uns dies tindria l’informe fet i, per tant, ja podien començar a reparar tot el que s’havia fet malbé.
Van passar els dies i el capità Garcia va emetre l’informe definitiu:

“Amb relació a l’incident de l’explosió al domicili del carrer Ferran, 28, on a causa d’aquesta va morir la senyora Rosalia Relats i Colomer, no s’ha pogut comprovar l’exactitud de l’explosió. Veient el que la càmera situada en el menjador va gravar, faig el següent dictamen:
L’explosió sembla haver estat produïda per deixar un selector del foc de la cuina obert i havent sortit de la cuina per atendre el telèfon, es va acumular el gas quan es va obrir l’aixeta de pas. L’inici de l’explosió podria haver estat produït per la campana extractora, quan la persona morta la va posar en marxa, segurament per ventilar la cuina quan va tornar a entrar i va notar molta pudor de gas.”

El temps va passar i un dia que el Josep estava prenent una cervesa al bar del poble se li va acostar el capità Garcia i li va dir:
–Hola, Josep, mai en vaig poder treure l’aigua clara, de l’incident a casa seva.
–No li doni més voltes. Tot va ser un cúmul de casualitats –va contestar l’home.
–M’han dit, i jo ho vaig comprovar, que és vostè una persona molt meticulosa en la seva feina. Algun dia li demanaré que em doni unes idees per posar en funcionament la calefacció de casa amb el telèfon mòbil i alguns consells sobre el gas.
–Quan vostè vulgui. Estic a la seva disposició.

Notícies relacionades

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't