La vida als 105 anys

Malaltissa i poca cosa de petita, la seva mare acostumava a dir que no arribaria a fer-ne 30. Aquest dimarts, la manlleuenca Antònia Forn va bufar 105 espelmes. Al costat del taradellenc Jaume Caralt (que els va fer pel gener) i de la vigatana Carme Noguera (per l’agost) són, molt probablement, les úniques tres persones nascudes el 1914 que continuen vives a la comarca. I, ara mateix, també les més grans. Una generació que ha sobreviscut a dues guerres mundials i a una de civil; i a tot un segle de transformacions que avui els resulten inimaginables. Antònia Forn va néixer a Llo, un petit poble de la Catalunya Nord, l’11 de juny de 1914, dies abans que es declarés la Primera Guerra Mundial. De les penúries que va passar només de néixer en sap el que li van explicar. L’exèrcit francès va cridar a files el seu pare (Ventura Forn) i al cap de poc va resultar ferit. Aprofitant un permís per recuperar-se, va recollir la seva dona (Rosa Bisbal) i la filla, ella, que aleshores tenia 14 mesos, i van fugir a través de la vall de Núria per refugiar-se a Alp, on tenien familiars. Al cap de poc es van establir a Campdevànol, on Antònia Forn passaria bona part de la infància i joventut, “fins que em vaig casar”. Ho va fer amb Agustí Palomares, l’any 1937. Curiosament, aquell matrimoni, celebrat en plena República, es va haver de repetir un parell d’anys més tard perquè el nou règim no va validar la cerimònia civil. “No me’n parli”, deixa anar quan se la convida a recordar els anys de la Guerra Civil. “La nostra generació ha patit molt”, reflexiona en veu alta. El seu home treballava en una fàbrica de filats de Lleida quan va esclatar el conflicte bèl·lic; allà van viure els bombardejos sobre la capital del Segrià. Embarassada de vuit mesos de la seva filla gran, la Maria Rosa, van decidir tornar a Campdevànol, a la parròquia de Sant Martí d’Armàncies. “Vam marxar amb les mans buides; a Lleida ens ho van prendre tot”, adverteix. Amb la immediata postguerra arribaria un altre dels grans ensurts de la seva vida, el tràgic aiguat de Torelló, l’any 1940, on s’havien traslladat després que tots dos treballessin un temps a l’empresa Fabra i Coats. “Des de la finestra de casa vam veure com l’aigua s’enduia el matadero sencer; ens vam haver de refugiar a l’església”, revisualitza encara avui. La feina del seu marit, com a instal·lador de maquinària tèxtil, els va portar a traslladar la residència per diferents poblacions com Badalona, Montornès, Balaguer o Múrcia. L’any 1958, quan el seu segon fill, l’Agustí, tenia 7 anys, van arribar a Manlleu. “Jo d’aquí no em moc”, va advertir al seu marit, cansada d’anar amunt i avall. Ell va continuar viatjant dins i fora del país, però les arrels ja les havien plantat a Manlleu. Vídua des del 1991, Forn ha vist créixer tres nets i cinc besnets. Llegir, viatjar i ballar –“fins als 97 anys encara hi anava, al casal, amb una mica de talonet i tot”, diu somrient– han estat les grans aficions d’una persona que encara viu a casa, amb el seu fill, i que es mira el nou segle amb molts interrogants: “Ara no l’entenc, el món”, exclama, mentre acomiada el periodista amb un missatge vitalista: “De moment, un any més; ja veurem què passarà”. Els 105 ja són ben seus. Aquest dimarts ho va poder celebrar en família, entre la qual la seva germana petita, la Dolors, que en té 94.

La vida als 105 anys

Aprenem català des de l’anglès – Les hores i els dies (4)

Francesc Ruiz, la mirada crítica des de l’art al món de les càrnies

Visita a Vilageliu amb el Club de Premsa d’EL 9 NOU

Expectació per la nova ‘pop-up’ de la Pilarin a Vic

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

La històrica Xurreria Rosa de Vic tancarà al gener si no es concreta un traspàs