La vida als 105 anys

Malaltissa i poca cosa de petita, la seva mare acostumava a dir que no arribaria a fer-ne 30. Aquest dimarts, la manlleuenca Antònia Forn va bufar 105 espelmes. Al costat del taradellenc Jaume Caralt (que els va fer pel gener) i de la vigatana Carme Noguera (per l’agost) són, molt probablement, les úniques tres persones nascudes el 1914 que continuen vives a la comarca. I, ara mateix, també les més grans. Una generació que ha sobreviscut a dues guerres mundials i a una de civil; i a tot un segle de transformacions que avui els resulten inimaginables. Antònia Forn va néixer a Llo, un petit poble de la Catalunya Nord, l’11 de juny de 1914, dies abans que es declarés la Primera Guerra Mundial. De les penúries que va passar només de néixer en sap el que li van explicar. L’exèrcit francès va cridar a files el seu pare (Ventura Forn) i al cap de poc va resultar ferit. Aprofitant un permís per recuperar-se, va recollir la seva dona (Rosa Bisbal) i la filla, ella, que aleshores tenia 14 mesos, i van fugir a través de la vall de Núria per refugiar-se a Alp, on tenien familiars. Al cap de poc es van establir a Campdevànol, on Antònia Forn passaria bona part de la infància i joventut, “fins que em vaig casar”. Ho va fer amb Agustí Palomares, l’any 1937. Curiosament, aquell matrimoni, celebrat en plena República, es va haver de repetir un parell d’anys més tard perquè el nou règim no va validar la cerimònia civil. “No me’n parli”, deixa anar quan se la convida a recordar els anys de la Guerra Civil. “La nostra generació ha patit molt”, reflexiona en veu alta. El seu home treballava en una fàbrica de filats de Lleida quan va esclatar el conflicte bèl·lic; allà van viure els bombardejos sobre la capital del Segrià. Embarassada de vuit mesos de la seva filla gran, la Maria Rosa, van decidir tornar a Campdevànol, a la parròquia de Sant Martí d’Armàncies. “Vam marxar amb les mans buides; a Lleida ens ho van prendre tot”, adverteix. Amb la immediata postguerra arribaria un altre dels grans ensurts de la seva vida, el tràgic aiguat de Torelló, l’any 1940, on s’havien traslladat després que tots dos treballessin un temps a l’empresa Fabra i Coats. “Des de la finestra de casa vam veure com l’aigua s’enduia el matadero sencer; ens vam haver de refugiar a l’església”, revisualitza encara avui. La feina del seu marit, com a instal·lador de maquinària tèxtil, els va portar a traslladar la residència per diferents poblacions com Badalona, Montornès, Balaguer o Múrcia. L’any 1958, quan el seu segon fill, l’Agustí, tenia 7 anys, van arribar a Manlleu. “Jo d’aquí no em moc”, va advertir al seu marit, cansada d’anar amunt i avall. Ell va continuar viatjant dins i fora del país, però les arrels ja les havien plantat a Manlleu. Vídua des del 1991, Forn ha vist créixer tres nets i cinc besnets. Llegir, viatjar i ballar –“fins als 97 anys encara hi anava, al casal, amb una mica de talonet i tot”, diu somrient– han estat les grans aficions d’una persona que encara viu a casa, amb el seu fill, i que es mira el nou segle amb molts interrogants: “Ara no l’entenc, el món”, exclama, mentre acomiada el periodista amb un missatge vitalista: “De moment, un any més; ja veurem què passarà”. Els 105 ja són ben seus. Aquest dimarts ho va poder celebrar en família, entre la qual la seva germana petita, la Dolors, que en té 94.

La vida als 105 anys

Aprenem català des de l’anglès – El lleure (10)

Adeu al ‘Nadal diferent’ de Tona

Centelles viu la tradicional Festa del Pi amb uns 350 galejadors i uns 266 kg de pólvora

‘Els Miserables’, èxit a Sant Joan del nou musical del SAT-Teatre Centre

LA PREGUNTA

Té previst celebrar el Cap d’Any a fora de casa?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Incendi als baixos d'un bloc de pisos a Centelles

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

El rebost solidari de Vic ja no obrirà les portes a partir de gener

Donen per desarticulada amb 23 detinguts la banda que feia estafes bancàries des d’Osona

Denunciat per conduir temeràriament pels carrers de Torelló

“No aguantava més, tenia ganes de morir-me”

Krítik, la llibreria de Vic especialitzada en còmic i jocs, ha obert un nou local

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost