Un espai físic, els Quatre Cantons de Camprodon, es converteix en espai literari en el recull de narrativa curta que pren aquest nom, del qual és autor el camprodoní Oriol Molas. El recull aplega 19 relats curts, que tenen en comú el lligam amb la vila. Un d’aquests va ser premiat fa dos anys en el Concurs de Narrativa Curta La Gralla-EL 9 NOU.
És un d’aquells llocs dels quals pocs en saben el nom oficial, però pel nom popular fins i tot els que no són de Camprodon el coneixen: els Quatre Cantons. Tocant a aquest encreuament de carrers, el pare de l’escriptor i editor Oriol Molas hi tenia la seva sastreria. I Quatre Cantons és el títol que ell ha triat per al seu darrer llibre, un enfilall de relats curts ordits amb el fil de la memòria camprodonina. Potser per això la presentació va omplir a vessar la sala d’actes de Cal Marquès, amb la historiadora també camprodonina Sílvia Planas conduint la conversa amb l’autor.
Després de la bona acollida de la seva novel·la El llapis vermell (Ed. de 1984), publicat ara fa dos anys i escrita tota en segona persona, Molas diu que necessitava sortir d’aquest condicionant tècnic i, a la vegada, explicar històries que feia temps que anava guardant a la memòria: “Tenia aquestes històries, però cap novel·la”; les havia sentides explicar a casa, a la família, entre els coneguts…, “i les vas guardant”. Com la que molts camprodonins coneixen de quan s’acabava la Guerra Civil i van marxar del poble, enfilant-se als horts de la Costinyola, per por que tot fos dinamitat, malgrat que això no va passar. O la dels barbuts penjant una pancarta d’esquerres al principi de la democràcia mentre la dona que els havia arreglat les vetes de la tela els mig espiava per la finestra. Alguns dels barbuts, com l’exalcalde Esteve Pujol, eren a la sala.
Els contes de Quatre Cantons, publicats per Edicions Xandri, no tenen cap altra relació entre ells que el fet de situar-se a Camprodon, de recollir algunes coses “de la tribu dels camprodonins” en un ample període cronològic “que aniria des de la Guerra Civil (n’hi ha tres referents a aquesta etapa) fins a la pandèmia”. Alguns com els esmentats tenen un fonament gairebé històric, d’altres no tant. “Parteixen de la vida i els porto a la ficció, no seria capaç de fer literatura sense partir d’una base més o menys real”, explica Molas. Amb un dels contes, La vida i la mort d’en Bigotis, va participar fa dos anys al Premi de Narrativa Curta La Gralla-EL 9 NOU, i va obtenir el segon premi. En total, el llibre recull 19 relats, amb un prefaci i un colofó.
Oriol Molas (Camprodon, 1968) és llicenciat en Filologia Catalana i ha treballat sempre en el món editorial, en el qual continua ara com a editor autònom. Després d’uns inicis de jove en la poesia, va escriure dues novel·les de gènere negre a quatre mans amb Ferran Grau, i amb El llapis vermell va debutar com a narrador en solitari.
