L’anatomia d’una conversió

Àlex Garrido recorda molt bé aquell dia 17 d’agost de fa dos anys. Era un dijous i estaven a punt de començar les festes del barri de Gràcia, a Manlleu. I ell es preparava per marxar de vacances, l’endemà, a la seva estimada ciutat de l’Alguer. De cop, la notícia de l’atemptat a les Rambles de Barcelona, el terrible “xoc emocional” i, al cap de poques hores, els primers indicis sobre els seus possibles autors. Surt el nom de Ripoll, “i també va sonar el de Manlleu”. L’endemà, amb la situació una mica més clara, va marxar a l’Alguer sense treure’s del cap el que havia passat. I quan es va conèixer la identitat dels autors, encara més: Àlex Garrido havia estat professor a l’institut Abat Oliba de Ripoll, un curs, i si bé no els havia tingut d’alumnes, sí que havia fet classes “a amics seus d’infantesa”, o coneixia altres companys de feina que sí hi van tenir relació directa. No s’ho treia del cap. “Vaig córrer a escriure, a fer esbossos d’un relat.” Estava de vacances, però es confessa un escriptor “d’impulsos”, i recorda que va viure una setmana intensa. Allà va posar la llavor de L’últim periple d’en Yamir (Ed. Balèria), la novel·la amb què el passat mes de maig va guanyar el Premi Vila de Porreres de Novel·la Curta, que es concedeix en aquest municipi de Mallorca. Aquest divendres, va abandonar una estona la preparació del discurs d’investidura en el seu segon mandat com a alcalde per presentar l’obra a la Llibreria Contijoch. Fins a principis d’aquest any, Garrido no va donar per bo el text d’una narració breu, una nouvelle d’un centenar de pàgines sobre la qual ha pensat molt, més enllà del primer impuls. “No és tant el què, sinó el com ho explica”, afirmava el filòleg Roger Font, que va dialogar amb ell en la presentació. L’autor mateix no en parla com d’una novel·la sobre terroristes. “És una història explicada des dels sentiments.” I a través d’aquests, pot arribar a establir “l’anatomia d’una conversió”, allò que impulsa un jove a entrar en un món d’odi i autoimmolar-se. Allò que l’ha fet girar com un mitjó en poc temps. Per prendre una certa distància respecte als fets del 17-A, Garrido situa l’escena a Anglaterra, aprofitant el fet d’haver viscut un temps a Londres i saber de primera mà com funciona una societat multicultural, però no necessàriament integradora. El protagonista, en Yamir, viu en una petita ciutat del comtat d’Essex, relativament a prop de la capital, que, per cert, també ha estat víctima d’atemptats. I no és magrebí, sinó hindú de pràctica musulmana. La hindú és, evidentment, “una comunitat molt visible a Anglaterra”, i Garrido hi ha tingut amics. En aquest sentit, la novel·la és plena de records personals. Per exemple, el d’un d’aquests amics que li explicava “el desencaix de la segona generació”, vivint de cara endins l’ambient de famílies de costums molt tradicionals, i de portes enfora, essent plenament britànics de dret però no acceptats del tot a causa del seu origen. En aquest context, el detonant cap a una conversió religiosa radical pot ser qualsevol cosa. “En aquest cas, un dels sentiments que la provoca és l’amor, un amor impossible.” Aquest canvi inesperat “és el que més em va sobtar en el cas de Ripoll”. La novel·la té una mirada paral·lela, la d’un jove català, en Pol, amic de la germana d’en Yamir. Una mirada que “em donava accés a aquesta realitat”. I també, malgrat el rerefons, “moments divertits o moments íntims” que descarreguen la tensió. L’escriptor és també l’alcalde d’una població com Manlleu, on la realitat migratòria s’ha viscut intensament. I no pot evitar fer reflexions com aquesta: “El futur del país i de les ciutats és saber encaixar la gent que hi ha vingut”. I en la segona generació, pensar si pot existir frustració per haver vingut a buscar un futur millor i no haver-lo aconseguit. “Em faig aquesta pregunta.” Com a escriptor. I segur que també se la fa com a alcalde. Un altre projecte literari al calaix Ser alcalde no ha impedit fins ara a Àlex Garrido continuar una trajectòria com a escriptor que havia començat abans d’entrar en política. Des que és alcalde, ja havia publicat L’assistent del tramoista. Ara té una altra novel·la acabada: “Porto dos estius dedicant-m’hi”, va dir divendres. Amb ironia, va afegir que ara escriurà “més i millor perquè hem pogut fer un govern ampli”.

L’anatomia d’una conversió

El primer ‘thriller’ de Francesc Soler

Pla per Pla

El dibuixant i el fotògraf

De Zátopek a Pep Molist, un relat per a joves sobre un corredor excepcional

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Mor als 93 anys l'advocat vigatà Xavier Arumí Dou

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà