L’anatomia d’una conversió

Àlex Garrido recorda molt bé aquell dia 17 d’agost de fa dos anys. Era un dijous i estaven a punt de començar les festes del barri de Gràcia, a Manlleu. I ell es preparava per marxar de vacances, l’endemà, a la seva estimada ciutat de l’Alguer. De cop, la notícia de l’atemptat a les Rambles de Barcelona, el terrible “xoc emocional” i, al cap de poques hores, els primers indicis sobre els seus possibles autors. Surt el nom de Ripoll, “i també va sonar el de Manlleu”. L’endemà, amb la situació una mica més clara, va marxar a l’Alguer sense treure’s del cap el que havia passat. I quan es va conèixer la identitat dels autors, encara més: Àlex Garrido havia estat professor a l’institut Abat Oliba de Ripoll, un curs, i si bé no els havia tingut d’alumnes, sí que havia fet classes “a amics seus d’infantesa”, o coneixia altres companys de feina que sí hi van tenir relació directa. No s’ho treia del cap. “Vaig córrer a escriure, a fer esbossos d’un relat.” Estava de vacances, però es confessa un escriptor “d’impulsos”, i recorda que va viure una setmana intensa. Allà va posar la llavor de L’últim periple d’en Yamir (Ed. Balèria), la novel·la amb què el passat mes de maig va guanyar el Premi Vila de Porreres de Novel·la Curta, que es concedeix en aquest municipi de Mallorca. Aquest divendres, va abandonar una estona la preparació del discurs d’investidura en el seu segon mandat com a alcalde per presentar l’obra a la Llibreria Contijoch. Fins a principis d’aquest any, Garrido no va donar per bo el text d’una narració breu, una nouvelle d’un centenar de pàgines sobre la qual ha pensat molt, més enllà del primer impuls. “No és tant el què, sinó el com ho explica”, afirmava el filòleg Roger Font, que va dialogar amb ell en la presentació. L’autor mateix no en parla com d’una novel·la sobre terroristes. “És una història explicada des dels sentiments.” I a través d’aquests, pot arribar a establir “l’anatomia d’una conversió”, allò que impulsa un jove a entrar en un món d’odi i autoimmolar-se. Allò que l’ha fet girar com un mitjó en poc temps. Per prendre una certa distància respecte als fets del 17-A, Garrido situa l’escena a Anglaterra, aprofitant el fet d’haver viscut un temps a Londres i saber de primera mà com funciona una societat multicultural, però no necessàriament integradora. El protagonista, en Yamir, viu en una petita ciutat del comtat d’Essex, relativament a prop de la capital, que, per cert, també ha estat víctima d’atemptats. I no és magrebí, sinó hindú de pràctica musulmana. La hindú és, evidentment, “una comunitat molt visible a Anglaterra”, i Garrido hi ha tingut amics. En aquest sentit, la novel·la és plena de records personals. Per exemple, el d’un d’aquests amics que li explicava “el desencaix de la segona generació”, vivint de cara endins l’ambient de famílies de costums molt tradicionals, i de portes enfora, essent plenament britànics de dret però no acceptats del tot a causa del seu origen. En aquest context, el detonant cap a una conversió religiosa radical pot ser qualsevol cosa. “En aquest cas, un dels sentiments que la provoca és l’amor, un amor impossible.” Aquest canvi inesperat “és el que més em va sobtar en el cas de Ripoll”. La novel·la té una mirada paral·lela, la d’un jove català, en Pol, amic de la germana d’en Yamir. Una mirada que “em donava accés a aquesta realitat”. I també, malgrat el rerefons, “moments divertits o moments íntims” que descarreguen la tensió. L’escriptor és també l’alcalde d’una població com Manlleu, on la realitat migratòria s’ha viscut intensament. I no pot evitar fer reflexions com aquesta: “El futur del país i de les ciutats és saber encaixar la gent que hi ha vingut”. I en la segona generació, pensar si pot existir frustració per haver vingut a buscar un futur millor i no haver-lo aconseguit. “Em faig aquesta pregunta.” Com a escriptor. I segur que també se la fa com a alcalde. Un altre projecte literari al calaix Ser alcalde no ha impedit fins ara a Àlex Garrido continuar una trajectòria com a escriptor que havia començat abans d’entrar en política. Des que és alcalde, ja havia publicat L’assistent del tramoista. Ara té una altra novel·la acabada: “Porto dos estius dedicant-m’hi”, va dir divendres. Amb ironia, va afegir que ara escriurà “més i millor perquè hem pogut fer un govern ampli”.

L’anatomia d’una conversió

Ramon Ricart explica en còmic les vides de 9 persones amb Parkinson

Sílvia Plana torna amb ‘Les llavors eternes’, una novel·la per als joves

Poesia visual per a la imaginació infantil

Escrivint per als joves

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter