Cantilafont, un festival que deixa petja per allà on passa

Hi ha un esperit del Cantilafont que impregna cada lloc on el festival es desplaça. Canvia l’entorn i aquesta ànima és reconeixible. Aquest any es tractava d’adaptar-se al castell d’Olost i el seu entorn, un lloc nou, i el repte s’ha superat amb nota. Dissabte, en la segona jornada, el Canti va penjar el cartell d’entrades exhaurides unes hores abans que La Iaia protagonitzés un dels moments àlgids d’aquesta edició. Fins i tot va quedar públic fora del recinte. El grup osonenc va captivar una vegada més els seus incondicionals en un dels únics quatre concerts –l’únic en un recinte obert– que ofereixen per commemorar els deu anys del disc On és la màgia?, que va marcar un moment especial per a la formació. “Per a nosaltres era obligatori passar per aquí al Cantilafont”, van deixar anar tot just començada l’actua-ció. La cançó On ets Matilda els va servir per explicar que se’n van anar discretament com aquest personatge, sense fer cap comiat format. I van oferir en primícia, entre altres, el tema Màgic, màgic, un dels tres gravats el 2014 en el mateix procés del disc que s’afegiran en la reedició en vinil d’aquest disc que sortirà properament. Entre els moments àlgids de la nit va destacar la interpretació del tema Explosió, corejat massivament; la versió de Wa yeah, dels Antònia Font, conjuntament amb La Ludwig Band, i ja fora de l’escenari i envoltats del públic assegut al seu voltant van interpretar Jo vull ser la meva iaia, que es pot considerar el tema fundacional de la banda integrada per Ernest Crusats, Jordi Torrents i Jordi Casasús. Després d’ells, La Ludwig Band va desplegar una energia desbordant amb la seva característica sonoritat i amb jocs coreogràfics que van fer embogir els assistents, que no paraven de ballar i corejar alguns dels temes com 30 monedes o Contraban. Ferran Orriols, Mar Pujol i Jordi Blanqué Ambient de nit dissabte amb el castell al fons La jornada de dissabte havia començat a mitja tarda amb la cantautora Kris Tena, a la qual va seguir el circ de Kolektivo Konica, el pop electrònic de Cristina Len i la companyia Los Putos Makinas, que va arrencar grans riallades amb el seu espectacle Piti Peta Hofen. La DJ Ryna va ser l’encarregada de cloure la nit i una nova edició d’aquest festival. El Cantilafont havia començat divendres més tranquil, amb la trobada a l’escenari petit, als peus dels murs del castell, entre tres cantautors del Lluçanès: Mar Pujol, Ferran Orriols i Jandama. Cada un amb les seves trajectòries personals però amb un punt de trobada que parteix de l’admiració mútua. I una connexió que s’ha forjat en els assajos que han anat fent els últims mesos. “Volem traslladar aquí el que hem viscut en els assajos”, van dir al principi del seu concert. Van ser tres veus i tres guitarres repassant els temes de cada un d’ells, que prenien una nova dimensió en aquest format. La nit va continuar amb Soc Un Bohemio, el projecte del barceloní Artur Viñas que fa dos anys va començar a cridar l’atenció des de les xarxes. Una agradable descoberta, segur, per a una part del públic del Cantilafont. Obrien l’escenari gran, i tot i que al principi els va costar d’atraure el públic cap a aquest espai, van acabar havent fet nous adeptes al seu indiepop cuidat en lle-tres i músiques. Més tard, Alidé Sans, en gira de presentació del seu recentíssim disc Arraïtz, va demostrar que la música tradicional occitana (aranesa, inclosa) pot fer vibrar el públic si se sap tro-bar la combinació correcta entre tradició i actualització. I la nit s’acabaria amb l’energia de Dan Peralbo i el Comboi i una sorpresa: quan els Nyandú van pujar amb ells a l’escenari per cantar el tema I Love You de l’enyorat grup del Lluçanès, en pausa però –tal com es va veure– no desactivat. Descomptant els dos anys de la pandèmia, aquesta era la desena edició del Cantilafont. Un festival de format equilibrat, que no vol créixer perquè sí i que combina artistes reconeguts i emergents, apostant per la gastronomia de proximitat i que posa en valor l’entorn i la cultura rural del Lluçanès. Tres del Lluçanès, i el “poder curatiu” Ferran Orriols, Mar Pujol i Jordi Blanqué van posar títol al seu concert del Cantilafont: Cançons de cop. Com l’oli de cop. “Beu de l’univers de les herbes remeieres, hem descobert el poder curatiu de les cançons per curar-nos els uns als altres”, va dir l’excantant de Nyandú, que ara prepara el seu segon disc en solitari. La connexió parteix del fet que cadascú és admira-dor de la feina que fan els altres, i que ja han col·laborat en uns quants casos. “Ens emocionem quan assagem”, diu Blanqué. I això pot continuar...

Cantilafont, un festival que deixa petja per allà on passa

Moià comença el 42è Festival Francesc Viñas amb una òpera

Jo Jet i Maria Ribot, caps de cartell al 12è Munart de Seva

Obeses i la Berga Jove, al Festival del Comte Arnau de Sant Joan

Urbàlia Rurana, dos aniversaris al Rodafolk

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme