S’acosta la primavera i, com és habitual, l’Aula de Teatre de la UVic veu com va arribant el moment de l’estrena de l’obra d’enguany. Des que es va crear l’any 1994, i gairebé sense interrupcions excepte la forçada per la pandèmia, els teatreros de la universitat no han faltat a la cita. Estudiants, professors o personal d’administració i serveis es poden apuntar a aquesta companyia canviant i flexible, que ara mateix agrupa una vintena de persones en els assajos setmanals al gimnàs de l’edifici F.
L’actriu Dolors Rusiñol, que va engegar l’Aula de Teatre quan impartia una assignatura optativa de dramatització, hi continua vinculada, tot i que els últims anys la direcció de l’Aula de Teatre és a càrrec de Margarida Tió. “La Dolors és l’ànima, la que ho ha lluitat, s’ho ha cregut i ens ho ha fet arribar”, diu la seva successora. El que ha canviat amb els anys és el tipus d’obres que es representen: si als inicis “fèiem més teatre de text”, recorda Rusiñol, ara s’ha optat per una línia de textos de creació pròpia. Unes obres corals en què tothom tingui paper i que permeten ser flexibles a l’hora d’incloure intèrprets. Enguany l’autor és Ignasi Arumí, ajudant de direcció, que va escriure el text d’Enxarxats. “És com un guant, està fet a mida, i a mesura que aixequem les escenes hi fem petites modificacions.”
Es fan obres amb textos propis i corals, que tots hi tinguin paper
Enxarxats té moltes referències “al que pot donar de si una imatge fora de lloc, a la descontextualització que es produeix a les xarxes socials”. El context és la vida d’un campus universitari i els personatges són alumnes i professors. “Hi ha una relació normal, però un vespre es troben en un lloc diferent, i a l’acostar-se l’estudiant per dir-li una cosa a l’orella al professor hi ha una foto que, penjada a les xarxes, dona lloc a confusió.” El fet portarà conseqüències per a tots dos: ell és expulsat de la universitat i ella, “una noia que ja era com la rareta, també pateix més aïllament”, explica Tió.
L’obra de l’Aula de Teatre s’estrenarà en el marc de la Biennal de Teatre Universitari, una mostra que reuneix grups de totes les universitats de la Xarxa Vives, d’arreu dels Països Catalans. Enguany la trobada tindrà lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona. Prèviament, a finals d’abril, s’haurà presentat també a l’ETC de Vic. “Les universitats del País Valencià són molt actives, gairebé amb nivell de professionalització”, diu Rusiñol.
L’Aula de Teatre ha de trampejar els canvis inevitables que es produeixen quan els estudiants pleguen i se n’incorporen de nous. “Però la idea és que també hi hagi un grup que sàpiga quin és el tarannà i ajudi a consolidar obres”, diu Tió. Alguns d’aquests són exalumnes que van passar per l’Aula de Teatre i que hi han continuat. “Ha acabat com una companyia oberta, i hem fet un grup potent”, explica la directora actual. Hi ha estudiants de carreres humanístiques, tècniques o de salut. “La major part no havien fet teatre, però d’altres que ja estan vinculades a algun grup quan venen aquí a estudiar busquen i ens troben a nosaltres.”
A banda del muntatge d’estrena de cada any, l’Aula de Teatre és qui organitza en vigílies de Nadal els Pastorets de la UVic, un acte molt esperat per la comunitat universitària i ple de referències iròniques a l’actualitat del campus. Dimecres també van participar en l’acció “Llegir a les fosques?”, que va tenir lloc a la Masia de Torre dels Frares, amb lectura de fragments de llibres de la Setmana Lila.
