L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona celebra 80 anys

"Més que una festa, l’aplec és un sentiment.” La frase és de Joaquim Romeu, president de la Comissió de l’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona, que enguany viurà xifra rodona: la 80a edició. La commemoració coincideix amb el 80è aniversari d’una altra de les entitats protagonistes de la festa, l’Esbart Dansaire Castell de Tona. Joaquim Romeu (Tona, 1958) ha estat vinculat a l’aplec des de marrec. El seu pare, Pere Romeu, va formar part del primer grup de tonencs que, el 1958, van impulsar una primera comissió per assumir-ne l’organització, després que la parròquia i l’Ajuntament se n’haguessin desmarcat. “Eren temps de pocs recursos”, rememora Romeu, que després d’aquells primers anys seguint l’estela del seu pare s’acabarà incorporant a la comissió al tombant de segle. Quan aquesta es va constituir com a entitat, el 2011, va ser elegit president. Els orígens de l’aplec reculen fins al 1936. “Va néixer, encara que ara pugui semblar estrany, com un veritable acte reivindicatiu, amb l’objectiu que els tonencs recuperessin l’estima vers la muntanya del Castell i el seu patrimoni”, escrivia l’historiador local Carles Puigferrat, fill d’un altre dels membres històrics, Esteve Puigferrat, en el llibre editat el 2017 amb motiu del 75è aniversari. La festa, iniciada per tonencs com Josep Cruells, Josep Molera o Felip Vall, s’hauria inspirat en una històrica trobada que feien els seminaristes de Vic a l’ermita de Lurdes els dilluns de Cinquagesma, amb pujada al Castell inclosa; i en la Festa del Roser de Maig de l’antiga confraria de la Mare de Déu del Roser de la parròquia de Sant Andreu (durant la festa es recollien roses pel poble i el rector les beneïa). Aquella primera edició va tenir lloc l’1 de juny de 1936. Al cap de pocs dies esclatava la Guerra Civil, que en provocaria un llarg parèntesi. La represa no arriba fins al 1943, gràcies en part a la complicitat de la parròquia. Aquells primers grups de roseraires, majorales i traginers seran la llavor, a partir de l’any següent, el 1944, del naixement de l’Esbart Dansaire Castell de Tona, un altre actor clau en la consolidació de l’aplec. L’esmentada creació d’una primera comissió, l’any 1958, marcarà un punt d’inflexió en el rellançament de la festa, però no serà fins una dècada després que arribaran alguns dels canvis que en perfilaran el format definitiu. Per exemple, amb la incorporació plena i definitiva del diumenge de Pentecosta, passant a ser una festa de dos dies. També neixen en aquesta etapa les figures d’una pubilla (a partir de 1968 rebatejada com a roseraire), o la conversió del pregó en la crida, aquells primers anys amb figures culturals tan rellevants com Lluís Moreno Pallí, Josep Miracle, Miquel Coll i Alentorn, Jordi Maragall o Pere Quart. Més enllà del recital de ballets i de l’aplec de sardanes, eixos emblemàtics del programa, actes com la cavalcada de carrosses, les fogueres, la lectura del poe-ma, el concurs de rams o el conte s’han perfilat com a elements consubstancials de la festa. El 2017, coincidint amb el 75è aniversari, es va reconèixer aquesta autenticitat amb la seva declaració com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. El parèntesi de la pandèmia –tot i que no va aturar del tot l’esperit de l’aplec– va obligar a saltar dues edicions, fet que explica que enguany tot just es visqui la número 80. Una xifra a la qual s’hi arriba “amb molt bon estat de salut i més participació que mai”, es felicita Romeu, convençut que la continuïtat de l’aplec “està assegurada”. Actualment, a més de la comissió i de l’esbart també hi ha implicats en l’organització el mateix Ajuntament i l’Agrupació Sardanista. Tots plegats, units pel mateix sentiment: el de la fidelitat a l’aplec. Antoni Bassas de cridaner, i sense fogueres El programa arrencarà diumenge a les 11 del matí amb la representació del Conte de l’Aplec, enguany a l’escola Vedruna amb motiu del seu 175è aniversari. La comitiva es traslladarà després a La Canal per viure, a les 12 del migdia, l’emotiva proclamació de la roseraire major (Mercè Baulenas) i el traginer major (Joan Manzano), i la crida s’ha encarregat al periodista Antoni Bassas. La matinal culminarà amb una audició de sardanes i un dinar popular a l’Espai Muriel Casals. A partir de 2/4 de 7 de la tarda arrencarà l’esperada Gran Desfilada de Carrosses. De la nit, en canvi, s’ha suspès, per primera vegada en la història de l’aplec, les tradicionals fogueres de dalt al Castell pel context de sequera. La concentració de roseraires i traginers, que passaran a recollir les roses, obrirà la jornada central de dilluns. A 2/4 de 10 hi haurà missa a l’ermita de Lurdes i repartiment de les roses. A 3/4 de 12 arrencarà el recital de ballets. I a 2/4 de 5 de la tarda, aplec al pla del Castell amb la mateixa Cobla Sant Jordi i la Ciutat de Girona.

L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona celebra 80 anys

Un singular maridatge de whiskys del món i literatura a la Foster & Wallace de Vic

Sant Pere de Torelló viu una concorreguda Fira de Sant Sebastià

‘Reinventar’ la llana d’ovella ripollesa

Sant Pere repeteix format de dos dies de Fira de Sant Sebastià

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Mor un conductor després de xocar contra un camió aparcat a la carretera de Vic a Manlleu

Èric Vargas, ingressat a la Vall d’Hebron per un impacte de bola a la cara

Estralls per la ventada a Osona

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Les mil cares d’una mort sobtada

Neix a Ripoll una plataforma que vol fer de contrapès a Aliança Catalana

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

Detingut l'entrenador d'hoquei Francesc Linares per gravar jugadors quan es dutxaven

Detenen dos homes per robar amb violència cinc persones grans a Manlleu

Topada entre tres cotxes a Vic amb un ferit lleu