Els aires de rumba de ‘Nen, surt al carrer’ tancaven aquest diumenge vora les 9 del vespre dues intenses hores de concert de Lax’n’Busto a L’Atlàntida, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
Més de sis-centes persones van vibrar amb la preestrena de l’espectacle que les dues formacions presentaran al Gran Teatre del Liceu el proper dia 15 d’abril. Des dels temes més coneguts (‘Començar’, ‘La meva terra és el mar’ o ‘Llença’t’, concentrats sobretot al final) fins la reivindicació de cançons de mig temps, on la simbiosi amb l’orquestra lluïa en la seva màxima expressió: la inicial ‘He somiat’, ‘Júlia’, ‘No és massa tard’ ,’Vas tot sol’, ‘Temps al temps’ –en un crescendo molt ben estructurat– o una intimista versió de Fum.
Salva Racero va donar prova de la seva varietat de registres com a vocalista i el seu domini escènic, mentre el conjunt del grup demostra que es troba en estat de gràcia, al cap de 25 anys de trajectòria. De la mà de Joan Albert Amargós, Lax’n’Busto ha fet un exercici de maduresa, dels que acaben de fer gran un grup.
Albert Pla amb Pascal Comelade a Torelló
El Cirvianum de Torelló esperava amb una il·lusió especial, aquest dissabte, l’espectacle Somiatruites, que gira entorn dels pensaments que hom té just abans d’adormir-se i darrere del qual hi ha els irrepetibles Albert Pla i Pascal Comelade (a més de dos músics acompanyants i uns titellaires excepcionals).
En aquest espectacle Pla s’allunya del provocador innat que feia esclafir de riure els espectadors en les últimes gires per recuperar la seva faceta més tendra i emotiva, que encaixa perfectament amb els subtils acompanyaments que Comelade efectua amb els seus pianos.
Tot i que de seguida es deixa el llistó molt alt i es crea una atmosfera màgica i íntima, aquesta va anar diluint a mesura que avança l’obra per la falta de la sensació de sorpresa constant que hi va haver durant els primers temes.
Tot i això, va quedar comprovat, un cop més, que la talentosa imaginació d’aquests artistes no té límits: així ho demostraven la presència dalt l’escenari del DJ Crepúsculo i les siameses Superglue (dos titelles de la mida d’un ésser humà), un genial gag amb els titelles d’uns nuvis sobre el piano de cua de Comelade i la cançó sobre una fantasia eròtica amb Antònia Font.
