Està documentat que l’any 1944 l’Ajuntament de Vic va participar en l’organització per primera vegada d’una cavalcada de benvinguda als Reis d’Orient –fa dos anys se’n va commemorar la 75a edició–. Aquella efemèride, però, té un precedent, viscut just un any abans, i que avui encara pot rememorar una de les seves principals protagonistes, la centenària Magda Mata Terré. EL 9 NOU va poder parlar amb ella, amb la col·laboració d’un seu net, Ot Ordeig.
Mata va estudiar Magisteri a Girona i com a primer destí, just després de la Guerra Civil, li van assignar l’escola d’Espinelves. Amb la seva amiga Dolors Arola havien demanat una plaça propera a Vic, però pel lloc on havia estat expedit el títol era necessari que fos de la província de Girona. Mata s’encarregà de la classe dels nens i Arola, de la de les nenes. El segon any, plegades van decidir organitzar uns primers regals de Reis per als seus alumnes.
Al cap d’un parell de cursos, l’any 1942, va decidir tornar a Vic. Mata es va incorporar als serveis d’Auxili Social –una organització de socors humanitari constituïda durant la Guerra Civil i que va tenir un important paper durant els primers anys de la dictadura franquista, per acabar integrant-se a la Secció Femenina de la Falange–. “Ajudàvem la gent que no podien menjar ni alimentar els seus fills; teníem uns menjadors al carrer Verdaguer i les noies de Vic que volíem hi anàvem a donar un cop de mà i a servir les taules per a la canalla”, explica.
El gener de 1943, recollint l’experiència que havia tingut a l’escola d’Espinelves, també allà van proposar d’organitzar “una mica de Reis” per a la canalla, amb joguines que van aplegar de les mateixes col·laboradores d’Auxili Social. Vista la bona resposta, es van proposar d’anar una mica més enllà: “I si féssim una cavalcada?”, es van animar. “Sabíem que en alguns llocs, com a Manlleu i altres pobles, ja s’havien començat a fer i vam pensar que també s’havia de fer a Vic”. Dit i fet. Per muntar-la van demanar suport “als nois i noies del Front de Joventut”, que de seguida s’hi van engrescar. “Els nois es van prestar a fer de patges i les noies a fer el que calgués”. Aquella incipient cavalcada va ser “molt senzilla, molt simple”, reconeix Mata. “Tot just vam fer un voltet per la plaça Major i cap a l’ajuntament i prou”. Suficient, però, per haver plantat una llavor. I és que l’any següent, conscients que si hi volien donar continuïtat “no ho podíem fer sols”, algú va proposar d’anar-ne a parlar amb l’alcalde, aleshores Manel Riera Comella, per tal de comptar amb el suport i l’aprovació de l’Ajuntament. “Cuida-te’n tu”, li van assignar a la mateixa Mata. “Com que ja érem amics, amb l’alcalde, no em va fer res”. I l’alcalde ho va tenir claríssim. “M’agradaria molt que hi hagués una cavalcada a Vic”, li va respondre. “Potser vam estar tota una tarda xerrant que si faríem això, que sí faríem allò; i molta gent va aportar idees”, rememora. El gener de 1944 sortia, efectivament, la primera cavalcada de Reis amb l’aval municipal. “Ens en vam anar cuidant nosaltres mateixos però amb el permís i l’ajuda de l’Ajuntament, que ens donaven uns diners per fer-ho o ens facilitaven si havíem de passar per un carrer o per un altre. Encara era molt senzilleta, amb els tres Reis a cavall, alguns cotxes que ens van cedir per la rua que portaven regals i poca cosa més”, rememora Mata. Aquelles primeres edicions Mata encara va estar implicada en l’organització, fins que “de mica en mica ja s’ho va anar quedant l’Ajuntament”, apunta.
Actualment encara conserva la fotografia que li van fer amb les seves companyes al menjador d’Auxili Social, acompanyades d’una mainada feliç per haver rebut uns Reis que no esperaven. Ara, aquesta fotografia és un testimoni més, que acompanyat del seu record ben clar rememora aquells primers Reis fets ara fa 79 anys.
{{ comment.text }}