L’EnCanta es consolida

Els cinc anys són la fita. Sense que ningú ho hagi dit, la considerem la fita a què un esdeveniment ha d’arribar per dir que es consolida. S’instal·la en l’imaginari col·lectiu i els seus mateixos promotors estan segurs de la idea i comencen a perfeccionar-la. Cinc anys de l’EnCanta han confirmat aquest festival de petit format de Roda com una de les iniciatives més interessants que han nascut en el panorama musical osonenc, que s’activa amb l’arribada de la primavera. L’actuació de Sandra Monfort tancava diumenge a la tarda el cicle de 13 concerts que van començar dijous i que si d’alguna cosa han patit ha estat d’un temps massa calorós per l’època. Els para-sols han aparegut en els concerts de migdia i primera hora de la tarda dels espais oberts per protegir els espectadors. A banda del detall climàtic, el balanç artístic és excel·lent. Jaume Salés, tècnic de Cultura i programador de l’EnCanta, li va dibuixant la personalitat amb la combinació de noms coneguts que atreuen per ells mateixos i invitacions a la descoberta –poc habituals en cartells de festivals que a vegades semblen còpies l’un de l’altre– i que no deceben mai. Que dissabte a la tarda aparegui als jardins de la Fundació Miquel Martí i Pol un basc de nom Ekiza –Jurgi Ekiza– i sorprengui tothom amb un repertori de cançons que construeix en solitari, davant de tothom amb una guitarra, una loop station i la veu. Capes que es van sobreposant fins a finals brillants, tant si són temes propis com inspirats en bertsolaris o una versió d’Itxoiten de Negu Gorriak, el grup que li va fer redescobrir la identitat basca i la llengua que no li havia estat transmesa. Ekiza és un exemple, però també valdria el d’Amaia Miranda (també basca, afincada a Catalunya), presentant en el magnífic espai de la capella del Sòl del Pont les cançons del disc de debut Cuando se nos mueren los amores, i descobrint que la seva veu camina per damunt d’una extraordinària música i un domini versàtil i virtuós de la guitarra. Llàstima que la sonorització no va acabar de facilitar que el públic escoltés el que explicava. I no menys les lletres colpidores d’Alba Morena, que també dissabte desgranava amb el baixista Guillem Soler els temes de Las dos edades parlant de dol i pèrdua, amb menys ritmes urbans que en el disc. O Maria Hein, la mallorquina que el premi Enderrock ha descobert i que diumenge al migdia seduïa el públic, malgrat el sol de justícia que ja queia a l’exterior del Museu de l’Esquerda amb les cançons de Continent i contingut. I un recorda que en l’edició de l’any passat va passar també per l’EnCanta una altra mallorquina, Maria Jaume, que tot just començava a posar un peu al Principat. Dels 'deskoberts' com Ekiza als coneguts com El Petit de Cal Eril Al costat dels concerts on l’espectador hi aterra mogut sobretot per la curiositat –l’EnCanta és per als inquiets–hi ha els que no per coneguts són menys esperats. Com Mireia Vives i Borja Penalba, la nit de divendres a l’espai 1 d’Octubre, posant la pell de gallina a tothom amb la Suite Peiró 42, un himne a l’antifeixisme, o amb els poemes de Roc Casagran T’enyore i Ara que dorms. O construint el gran retrat de València que és València negra. O també Inspira, la banda barcelonina de culte que ara està en gira de comiat després d’haver publicat un magnífic disc que rubrica la seva trajectòria, Acaba i comença. Van actuar sense haver pogut fer prova de so, per un problema tècnic, i malgrat això van posar en evidència com se’ls trobarà a faltar. Potser el concert amb més públic va ser el d’El Petit de Cal Eril, la nit de dissabte amb el Museu de l’Esquerda de fons. Amb banda completa i un espectacle rodat, va cantar el darrer disc, el del títol impronunciable NSCALH, i altres d’anteriors, sorprenent el públic al final amb uns agraïments en forma rapejada i utilitzant l’autotune. L’eina que està prohibida al festival d’Eurovisió, que es portava a terme a la mateixa hora. A cap dels espectadors de l’EnCanta segur que no li sabia greu de perdre-se’l.

L’EnCanta es consolida

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents