L’EnCanta es consolida

Els cinc anys són la fita. Sense que ningú ho hagi dit, la considerem la fita a què un esdeveniment ha d’arribar per dir que es consolida. S’instal·la en l’imaginari col·lectiu i els seus mateixos promotors estan segurs de la idea i comencen a perfeccionar-la. Cinc anys de l’EnCanta han confirmat aquest festival de petit format de Roda com una de les iniciatives més interessants que han nascut en el panorama musical osonenc, que s’activa amb l’arribada de la primavera. L’actuació de Sandra Monfort tancava diumenge a la tarda el cicle de 13 concerts que van començar dijous i que si d’alguna cosa han patit ha estat d’un temps massa calorós per l’època. Els para-sols han aparegut en els concerts de migdia i primera hora de la tarda dels espais oberts per protegir els espectadors. A banda del detall climàtic, el balanç artístic és excel·lent. Jaume Salés, tècnic de Cultura i programador de l’EnCanta, li va dibuixant la personalitat amb la combinació de noms coneguts que atreuen per ells mateixos i invitacions a la descoberta –poc habituals en cartells de festivals que a vegades semblen còpies l’un de l’altre– i que no deceben mai. Que dissabte a la tarda aparegui als jardins de la Fundació Miquel Martí i Pol un basc de nom Ekiza –Jurgi Ekiza– i sorprengui tothom amb un repertori de cançons que construeix en solitari, davant de tothom amb una guitarra, una loop station i la veu. Capes que es van sobreposant fins a finals brillants, tant si són temes propis com inspirats en bertsolaris o una versió d’Itxoiten de Negu Gorriak, el grup que li va fer redescobrir la identitat basca i la llengua que no li havia estat transmesa. Ekiza és un exemple, però també valdria el d’Amaia Miranda (també basca, afincada a Catalunya), presentant en el magnífic espai de la capella del Sòl del Pont les cançons del disc de debut Cuando se nos mueren los amores, i descobrint que la seva veu camina per damunt d’una extraordinària música i un domini versàtil i virtuós de la guitarra. Llàstima que la sonorització no va acabar de facilitar que el públic escoltés el que explicava. I no menys les lletres colpidores d’Alba Morena, que també dissabte desgranava amb el baixista Guillem Soler els temes de Las dos edades parlant de dol i pèrdua, amb menys ritmes urbans que en el disc. O Maria Hein, la mallorquina que el premi Enderrock ha descobert i que diumenge al migdia seduïa el públic, malgrat el sol de justícia que ja queia a l’exterior del Museu de l’Esquerda amb les cançons de Continent i contingut. I un recorda que en l’edició de l’any passat va passar també per l’EnCanta una altra mallorquina, Maria Jaume, que tot just començava a posar un peu al Principat. Dels 'deskoberts' com Ekiza als coneguts com El Petit de Cal Eril Al costat dels concerts on l’espectador hi aterra mogut sobretot per la curiositat –l’EnCanta és per als inquiets–hi ha els que no per coneguts són menys esperats. Com Mireia Vives i Borja Penalba, la nit de divendres a l’espai 1 d’Octubre, posant la pell de gallina a tothom amb la Suite Peiró 42, un himne a l’antifeixisme, o amb els poemes de Roc Casagran T’enyore i Ara que dorms. O construint el gran retrat de València que és València negra. O també Inspira, la banda barcelonina de culte que ara està en gira de comiat després d’haver publicat un magnífic disc que rubrica la seva trajectòria, Acaba i comença. Van actuar sense haver pogut fer prova de so, per un problema tècnic, i malgrat això van posar en evidència com se’ls trobarà a faltar. Potser el concert amb més públic va ser el d’El Petit de Cal Eril, la nit de dissabte amb el Museu de l’Esquerda de fons. Amb banda completa i un espectacle rodat, va cantar el darrer disc, el del títol impronunciable NSCALH, i altres d’anteriors, sorprenent el públic al final amb uns agraïments en forma rapejada i utilitzant l’autotune. L’eina que està prohibida al festival d’Eurovisió, que es portava a terme a la mateixa hora. A cap dels espectadors de l’EnCanta segur que no li sabia greu de perdre-se’l.

L’EnCanta es consolida

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l’eufòria al Cabró Rock en l’últim concert a Osona

Masies que cauen

Ripoll ressuscita l’Scriptorium a l’antiga església de Sant Pere

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"