Les cases pel seu nom

El 1879 el besavi de Josep Tió va arribar tard a l’ofici de Dijous Sant. Va entrar a l’església just en el moment que el mossèn pronunciava la lectura “Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs o Jesús?”. Des de llavors se’l va conèixer com el de Can Barrabàs, als Hostalets, topònim que ve de la derivació de l’Hostal del Camí Ral, que està documentat des de 1551. Tió és descendent de la família més antiga dels Hostalets, els Lleonart, i ha documentat un centenar de cases històriques del poble pel nom amb què eren o encara són conegudes. La meitat d’aquestes famílies s’han acollit a la iniciativa de l’Ajuntament de Balenyà, que s’ha ofert a col·locar una placa identificant-les a la façana acompanyades de la data de què se n’ha trobat la primera referència. Dilluns passat, coincidint amb la festa patronal de Sant Fruitós, un centenar de persones van participar d’un recorregut inaugural per totes aquestes cases. Amb Tió exercint les funcions de guia, el trajecte es va fer en un trenet turístic, ja que el punt amb més densitat és als afores, al veïnat de la Cogullada, que data del segle XVII. Carrers tradicionals d’un nucli dispers com els Sol, Serrat, Nou o Teixidors concentren les construccions històriques, encara que la majoria es troben a l’actual carrer Major, que antigament n’eren dos de diferents nascuts sobre el recorregut de l’antic camí ral. En un passatge interior al costat d’aquest carrer hi ha la casa més antiga del poble, Can Patanta, documentada el 1537. Després vindria l’Hostal d’en Verdaguer, que Bartomeu Verdaguer va obrir el 1544, actual Can Barrabàs, previ a l’Hostal del Camí Ral, que Pere Hort va construir just al costat el 1551 i que era conegut com l’Hostalet. Just al davant, però una mica més a ponent, Gervasi Riera va muntar el 1553 un hostal a la masia avui coneguda com El Vernic, propera a l’antiga N-152. Feliu Mas es va fer una cinquena casa el 1567 al lloc on al segle XX seria conegut com a Can Sayós, i el 1586 Joan Muntanyà obriria l’Hostal d’en Muntanyà, del qual no queda cap vestigi, prop d’on hi ha el camp de futbol. “Entre la segona meitat del segle XVI i principis del XVII als Hostalets hi havia sis cases i quatre eren hostals”, recorda Tió. Era l’època en què “canvia la mentalitat i la gent buscava prosperar”, de manera que hi ha famílies que abandonen el poble originari –on ara hi ha el santuari de l’Ajuda– i baixen a guanyar-se la vida al costat del camí ral. Alguns deriven el negoci cap a altres serveis als traginers. El 1603 la família Muntanyà deixaria l’hostal per muntar una ferreria i el 1675 Jacint Verdaguer convertiria l’Hostal d’en Verdaguer en una fusteria que acabaria essent coneguda com Cal Fuster Vell. L’ofici forma part de molts dels renoms amb què es coneixen les cases (Can Fuster Toll, Can Fuster Pau, Cal Pastor, Can Carreter, Cal Forner, Cal Secretari) o bé deriven del nom o cognoms del seu propietari (Cal Bartomeu, Can Modest, Can Solà, Casal Oller, Ca la Maria Pelegrí, Can Regàs, Can Riera, Can Quim Carol, Can Coll), alguns d’ells apocopats (Can Tasà, Can Biel, Can Pep). La majoria provenen de la segona meitat del segle XVIII, quan el poble va experimentar un fort creixement, o del XIX.

Les cases pel seu nom

Lluc Crusellas presenta la nova línia de mones per aquesta Pasqua

L’ortografia és una pedra a la sabata?

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

20 anys de processó recuperada a Campdevànol

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Mor un home en un accident laboral a Ripoll

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

El crac que comprava sabates a Vic

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

L'equip de govern de Vic rectifica i no eliminarà els casals d'estiu municipals

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Carme Molist i Emili Vilamala, premiats per les seves fotografies