Les cases pel seu nom

El 1879 el besavi de Josep Tió va arribar tard a l’ofici de Dijous Sant. Va entrar a l’església just en el moment que el mossèn pronunciava la lectura “Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs o Jesús?”. Des de llavors se’l va conèixer com el de Can Barrabàs, als Hostalets, topònim que ve de la derivació de l’Hostal del Camí Ral, que està documentat des de 1551. Tió és descendent de la família més antiga dels Hostalets, els Lleonart, i ha documentat un centenar de cases històriques del poble pel nom amb què eren o encara són conegudes. La meitat d’aquestes famílies s’han acollit a la iniciativa de l’Ajuntament de Balenyà, que s’ha ofert a col·locar una placa identificant-les a la façana acompanyades de la data de què se n’ha trobat la primera referència. Dilluns passat, coincidint amb la festa patronal de Sant Fruitós, un centenar de persones van participar d’un recorregut inaugural per totes aquestes cases. Amb Tió exercint les funcions de guia, el trajecte es va fer en un trenet turístic, ja que el punt amb més densitat és als afores, al veïnat de la Cogullada, que data del segle XVII. Carrers tradicionals d’un nucli dispers com els Sol, Serrat, Nou o Teixidors concentren les construccions històriques, encara que la majoria es troben a l’actual carrer Major, que antigament n’eren dos de diferents nascuts sobre el recorregut de l’antic camí ral. En un passatge interior al costat d’aquest carrer hi ha la casa més antiga del poble, Can Patanta, documentada el 1537. Després vindria l’Hostal d’en Verdaguer, que Bartomeu Verdaguer va obrir el 1544, actual Can Barrabàs, previ a l’Hostal del Camí Ral, que Pere Hort va construir just al costat el 1551 i que era conegut com l’Hostalet. Just al davant, però una mica més a ponent, Gervasi Riera va muntar el 1553 un hostal a la masia avui coneguda com El Vernic, propera a l’antiga N-152. Feliu Mas es va fer una cinquena casa el 1567 al lloc on al segle XX seria conegut com a Can Sayós, i el 1586 Joan Muntanyà obriria l’Hostal d’en Muntanyà, del qual no queda cap vestigi, prop d’on hi ha el camp de futbol. “Entre la segona meitat del segle XVI i principis del XVII als Hostalets hi havia sis cases i quatre eren hostals”, recorda Tió. Era l’època en què “canvia la mentalitat i la gent buscava prosperar”, de manera que hi ha famílies que abandonen el poble originari –on ara hi ha el santuari de l’Ajuda– i baixen a guanyar-se la vida al costat del camí ral. Alguns deriven el negoci cap a altres serveis als traginers. El 1603 la família Muntanyà deixaria l’hostal per muntar una ferreria i el 1675 Jacint Verdaguer convertiria l’Hostal d’en Verdaguer en una fusteria que acabaria essent coneguda com Cal Fuster Vell. L’ofici forma part de molts dels renoms amb què es coneixen les cases (Can Fuster Toll, Can Fuster Pau, Cal Pastor, Can Carreter, Cal Forner, Cal Secretari) o bé deriven del nom o cognoms del seu propietari (Cal Bartomeu, Can Modest, Can Solà, Casal Oller, Ca la Maria Pelegrí, Can Regàs, Can Riera, Can Quim Carol, Can Coll), alguns d’ells apocopats (Can Tasà, Can Biel, Can Pep). La majoria provenen de la segona meitat del segle XVIII, quan el poble va experimentar un fort creixement, o del XIX.

Les cases pel seu nom

A ritme de festa major

Viladrau celebra el tradicional Ball Cerdà

“Escollir l’Amor” en el dol

El so del barroc torna a omplir Sant Martí Sescorts, en un 10è festival d’èxit

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”