Les cases pel seu nom

El 1879 el besavi de Josep Tió va arribar tard a l’ofici de Dijous Sant. Va entrar a l’església just en el moment que el mossèn pronunciava la lectura “Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs o Jesús?”. Des de llavors se’l va conèixer com el de Can Barrabàs, als Hostalets, topònim que ve de la derivació de l’Hostal del Camí Ral, que està documentat des de 1551. Tió és descendent de la família més antiga dels Hostalets, els Lleonart, i ha documentat un centenar de cases històriques del poble pel nom amb què eren o encara són conegudes. La meitat d’aquestes famílies s’han acollit a la iniciativa de l’Ajuntament de Balenyà, que s’ha ofert a col·locar una placa identificant-les a la façana acompanyades de la data de què se n’ha trobat la primera referència. Dilluns passat, coincidint amb la festa patronal de Sant Fruitós, un centenar de persones van participar d’un recorregut inaugural per totes aquestes cases. Amb Tió exercint les funcions de guia, el trajecte es va fer en un trenet turístic, ja que el punt amb més densitat és als afores, al veïnat de la Cogullada, que data del segle XVII. Carrers tradicionals d’un nucli dispers com els Sol, Serrat, Nou o Teixidors concentren les construccions històriques, encara que la majoria es troben a l’actual carrer Major, que antigament n’eren dos de diferents nascuts sobre el recorregut de l’antic camí ral. En un passatge interior al costat d’aquest carrer hi ha la casa més antiga del poble, Can Patanta, documentada el 1537. Després vindria l’Hostal d’en Verdaguer, que Bartomeu Verdaguer va obrir el 1544, actual Can Barrabàs, previ a l’Hostal del Camí Ral, que Pere Hort va construir just al costat el 1551 i que era conegut com l’Hostalet. Just al davant, però una mica més a ponent, Gervasi Riera va muntar el 1553 un hostal a la masia avui coneguda com El Vernic, propera a l’antiga N-152. Feliu Mas es va fer una cinquena casa el 1567 al lloc on al segle XX seria conegut com a Can Sayós, i el 1586 Joan Muntanyà obriria l’Hostal d’en Muntanyà, del qual no queda cap vestigi, prop d’on hi ha el camp de futbol. “Entre la segona meitat del segle XVI i principis del XVII als Hostalets hi havia sis cases i quatre eren hostals”, recorda Tió. Era l’època en què “canvia la mentalitat i la gent buscava prosperar”, de manera que hi ha famílies que abandonen el poble originari –on ara hi ha el santuari de l’Ajuda– i baixen a guanyar-se la vida al costat del camí ral. Alguns deriven el negoci cap a altres serveis als traginers. El 1603 la família Muntanyà deixaria l’hostal per muntar una ferreria i el 1675 Jacint Verdaguer convertiria l’Hostal d’en Verdaguer en una fusteria que acabaria essent coneguda com Cal Fuster Vell. L’ofici forma part de molts dels renoms amb què es coneixen les cases (Can Fuster Toll, Can Fuster Pau, Cal Pastor, Can Carreter, Cal Forner, Cal Secretari) o bé deriven del nom o cognoms del seu propietari (Cal Bartomeu, Can Modest, Can Solà, Casal Oller, Ca la Maria Pelegrí, Can Regàs, Can Riera, Can Quim Carol, Can Coll), alguns d’ells apocopats (Can Tasà, Can Biel, Can Pep). La majoria provenen de la segona meitat del segle XVIII, quan el poble va experimentar un fort creixement, o del XIX.

Les cases pel seu nom

Jofre Bardolet: “Les cançons del ‘Cop de Rock’ son molt més que la seva dimensió artística”

El grup Xarxa estrena una adaptació de ‘Billy Elliot’ al teatre Cirvianum de Torelló

La guia d’activitats per al cap de setmana

Obre La Pèrgola, un nou espai de ‘tardeo’ per al públic adult

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells