Les dues cares de l’èxit

És el seu vuitè llibre en poc més de cinc anys. I tot i que manté el to dels set primers, en aquest canvia de registre. Se situa ell mateix al cor de la diana per mostrar que l’èxit sempre té dues cares. Vigatà d’adopció, com diu ell, Jofre Martell, comunicador, guionista i autor de les populars 'Les putes receptes de la iaia', acaba de publicar 'La meva millor pitjor idea' (Bridge), on relata l’experiència poc reeixida de muntar el seu propi negoci, un bar-restaurant-botiga al carrer de la Riera de Vic, que avui ja no regenta. En un món en què molts s’entesten a mostrar una vida fàcil i aparentment feliç, Martell s’exposa amb una proposta d’allò més “anti-Instagram”. Presentat com una conversa epistolar amb la seva famosa iaia imaginària, Martell situa l’inici de la història l’any 2014, amb la publicació de Les putes receptes de la iaia, un llibre de receptes de cuina de tota la vida explicades amb un estil desfermat i molt directe. “L’èxit va ser immediat”, reconeix Martell. Durant 39 setmanes va figurar en la llista dels llibres més venuts del país. Allò li va obrir portes i oportunitats. “Quan les coses et surten tothom et riu les gràcies o tot Déu t’ofereix feines”, escriu. Entre d’altres, va tenir la possibilitat de publicar sis títols més en només dos anys . Una línia de marxandatge pròpia, productes gurmet o guions televisius van anar creant un petit univers d’èxit al seu voltant. A finals de 2015 va tenir clar que no volia que tot plegat s’acabés com “una moda” ni tampoc “patejar-m’ho amb dues voltes al món”. Tenia ganes “d’alguna cosa grossa”. I n’hi havia una “que em ronda pel cap”, li avança a la iaia. La cosa va ser traslladar el món de 'Les putes receptes de la iaia' en un espai físic, un espai que inclogués venda de productes, fleca, bar i restaurant. Després d’un llarg procés de recerca de locals, “he trobat just el que buscava”, li explica emocionat. Un local de 150 metres quadrats al carrer de la Riera, que va obrir les portes l’agost de 2016; això sí, després de tot un altre periple burocràtic de permisos, capitalització de l’atur o d’execució de les obres, que Martell detalla amb una ironia marca de la casa. Tot plegat, a més, el va obligar a endeutar-se de valent. Ben aviat constatarà en la pròpia pell que “treballar cada dia, els set dies a la setmana i gratis no mola, la veritat; és un cagarada enorme”. El negoci va anar avançant a batzegades, sovint a recer dels grans esdeveniments de la ciutat, com el Mercat Medieval, el Mercat de Música Viva de Vic o el Mercat del Ram. Mentrestant, a finals del mateix 2016 li oferirien de publicar la segona part de Les putes receptes de la iaia, que el següent Sant Jordi tornaria a ser un dels llibres més venuts. És clar, però, que “escriure llibres és una fantàstica manera d’expressar-se, però una pèssima forma d’accedir a la riquesa”, anava constatant. L’any 2017 serà especialment complicat per ell, també a nivell sentimental. “Em va dir que se n’anava i jo no vaig ni saber com dir-li que no ho fes. Jo també hauria marxat d’allà. Però no podia”, lamentava. L’any 2018, primer Sant Jordi sense presentar llibre “en molts anys”, serà el principi de la fi de l’establiment del carrer de la Riera. A partir del Mercat Medieval, “tots els meus esforços van centrar-se a fer un llaç ben bonic a la botiga perquè algú se la quedés”. Els últims intents per remodelar el local i canviar horaris, amb concerts els dissabtes inclosos, van ser debades, i ell mateix ja ho compaginava amb una altra feina. Finalment, el juliol de 2019 troba un comprador per al seu negoci. El 25 d’agost canviava definitivament d’etapa. “Va ser un funeral fabulós. S’acabava. Per fi.” Aquella mateixa tardor va començar a escriure la tercera i definitiva versió del llibre que ara ha sortit publicat. Ara, quan Martell mira enrere, no hi veu un fracàs en tot plegat ni té la sensació d’haver desaprofitat cap oportunitat. Més aviat, “ha acabar sent un màster, per mi, una experiència enriquidora”. Li ha permès, també, guanyar empatia. “He atès molta gent passant-ho malament i això et fa entendre més coses, a tenir més paciència amb tothom.” Aprofita, això sí, per donar un missatge a les administracions: “La gent que munta un petit negoci no el pots considerar un empresari. No són un número, són persones que s’ho estan jugant tot per fer sobreviure un negoci i que ho poden perdre tot”. Martell, que ara treballa en una empresa d’e-commerce, mira el futur amb optimisme, convençut que la seva marca, la que gira al voltant d’aquesta estrafolària iaia, continua “poderosa” i encara li ha de permetre “coses grosses”. Els més de 60.000 llibres venuts fins ara l’avalen, a l’espera de quina resposta té aquest vuitè títol. Per als que només hi busquin sentit de l’humor, però, es trobaran que “aquesta és una història diferent, un llibre més emotiu on relato moments complicats de la meva vida”.

Les dues cares de l’èxit

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

L’alcalde Satanàs

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província