Les fotos d’una vida

Quan va fer la primera comunió, el seu oncle, l’advocat i exregidor vigatà Candi Espona, li va regalar un Werlisa, la mítica marca vigatana de càmeres de fotografiar. Avui no la conserva –“és una llàstima”–, però aquell regal li va servir per inocular, sense ser-ne conscient, la passió per la fotografia. Durant tots aquests anys, Quim Espona (Vic, 1956) ha anat mostrant part de la seva feina a través d’algunes exposicions puntuals, bàsicament a Vic. Ara ha volgut fer un pas més: recollir en un llibre 200 fotografies que testimonien tot aquest periple. Condicionat pel cost, només n’ha editat uns pocs exemplars per al seu cercle més íntim. Poder-ne fer una publicació més extensa esdevindria, per ell, “un somni”. Espona no s’ha dedicat mai professionalment a la fotografia, però aquesta faceta sempre ha estat “quelcom més que una afició”. Autodidacte per convicció, en els seus inicis havia fet alguns tallers amb Toni Bover o Constantí Romaní. Puntualment havia publicat com a fotoperiodista per a capçaleres com La Vanguardia, l’Ausona o el mateix EL 9 NOU, però el que sempre l’ha motivat és sortir al carrer i deixar-se anar. No hi ha dia que no porti la càmera a sobre –actualment, una Leica digital–. Per si de cas. “No busco la foto; simplement la veig i disparo”, descriu. I d’aquest disparar n’han sortit, amb els anys, “milers” de fotografies. Per això, no li ha estat gens fàcil enfilar un projecte que perseguia des de feia temps: resumir la seva trajectòria “en una sola obra”. Inicialment va preseleccionar 400 imatges, però la mateixa editorial, l’alemanya White Wall –un dels millors laboratoris del món–, li va fixar el topall en 200. El disseny del llibre ha anat a càrrec de la seva filla, la dissenyadora gràfica Isabel Espona. El recorregut abasta des d’algunes imatges en blanc i negre dels anys 80 fins a fotografies en color captades aquest mateix any. El conjunt esdevé un autèntic viatge, també vital, a través “dels sentiments, les emocions i les percepcions”, descriu Espona. “És el resultat d’una investigació i experimentació constants, que defuig tant de la dramatització com d’una excessiva poetització”, interpreta en el pròleg la crítica d’art Ana M. Palomo. Ombres, llums, pedres, andròmines o mobiliari urbà passats pel sedàs i la “subtilesa creativa” del visor d’Espona. Gaudir d’aquest exemplar gairebé únic ha estat, per ell, “una gran il·lusió”; poder-ne fer una publicació més extensa, una quimera. “Vendre’l sortiria caríssim”, admet. A banda de diferents exposicions puntuals –ara mateix es poden contemplar vuit fotografies seves a la llibreria El Cafè de les Lletres de Vic–, l’any 2000 Espona ja va publicar una “carpeta” amb 13 imatges que resumien els primers 25 anys de trajectòria. 25 anys després ja suma mig segle d’una vida lligada a la fotografia.

Les fotos d’una vida

Vídeo | La Festa del Pi de Centelles

El MEV adquireix una nova peça gòtica del segle XV de Pere Vall

La Coral Canigó enceta etapa

Prop de 300 persones acomiaden Les Tietes Queques després de 22 anys de música

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Protecció Civil alerta que el riu Ges supera el llindar de perill a Torelló

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

La llevantada ja ha deixat registres de més de 130 litres a Osona

Vic enderrocarà la plataforma triangular entre el parc Jaume Balmes i el passeig Pep Ventura

Uns 170 tractors al tall de l'Eix a Gurb per demanar un millor control de la fauna salvatge

Dos ferits lleus en una sortida de via a la collada de Toses

Tres persones intoxicades a Manlleu per inhalació de diòxid de carboni

“Em va quedar gravat que érem 541 habitants. Ara passem dels 600”

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029

La llevantada encara té corda tot i que s'ha moderat el cabal dels rius