Han passat tres anys des que es va començar a excavar el jaciment situat prop del veïnat de la Blava, a Sant Martí d’Albars, i a poc a poc se’n comencen a descobrir els secrets amagats sota terra. La tercer campanya d’excavació, a final de setembre, va aportar més dades sobre qui eren i què feien les persones que hi van viure. I de quan ho van fer: sembla clar que aquest indret del Lluçanès estava ocupat i amb activitat a l’època romana imperial, als segles I i II dC, i que hi hauria viscut gent fins a l’època visigòtica, entre els segles VI i VII.
“És molt extens, i amb una llarga ocupació en el temps”, explicava dissabte l’arqueòloga Àngels Pujol en una visita per als veïns del poble. Per això un dels seus objectius ha estat delimitar-lo. Les prospeccions geofísiques n’han donat un primer mapa, per orientar les excavacions.
Enguany, s’ha treballat amb un nou equip de georadar de Sot, Prospeccions Arqueològiques, i han aparegut senyals de construcció en llocs relativament allunyats entre ells. Un mapa de línies a partir del qual es decideix on pot ser més interessant punxar i començar l’excavació.
Enguany s’ha continuat aprofundint en els mateixos punts que es van delimitar l’any passat, dos àmbits on hi ha estructures de murs que corresponen a diferents moments: reformaven, tiraven a terra i construïen de nou, aprofitaven materials… tot això fa més difícil d’entendre què hi havia exactament, però indica que l’activitat va ser “intensa”.
Es veuen sòcols de pedres lligades amb morter de calç o amb argila, sobre les quals es devien alçar parets de tàpia. Apareixen també restes de les tegula, les teules romanes, i algun element que les identifica ben clar, l’imbrex, la peça que les lligava. Els paviments que apareixen al fons són modestos, fets amb terra batuda o també amb morter de calç.
Somien que algun dia aparegui un mosaic. El que sí ha aparegut és ceràmica que permet una datació força exacta: en concret, fragments de ceràmica d’origen nord-africà que ens portarien –per la seva forma i materials– a finals del segle II o principis del segle III de la nostra era. També s’ha trobat ceràmica sigillata que s’haurà de datar amb més exactitud.
Tot va confirmant la hipòtesi inicial: que es tractaria d’una vil·la romana, una mena de grans explotacions agràries on sovint hi havia una casa principal, altres habitatges i espais funcionals. Del primer, encara no n’hi ha rastre. “Però el que anem trobant encaixa amb el model.” Sovint, aquests nuclis de poblament allarguen la seva vida durant segles. Àngels Pujol parla als veïns de paciència, de la necessitat d’anar treballant a poc o poc i sense perdre cap informació que pugui donar el jaciment, que provisionalment s’ha nomenat com del Collet de les Moles, encara que alguns veïns discrepen amb aquesta toponímia. “Buscarem la que s’hi ajusti més exactament”, diu l’arqueòloga, que agraeix sobretot la col·laboració de la propietat dels camps de conreu on emergeix el passat romà del poble, que dona totes les facilitats per poder-hi treballar. L’alcalde, Ramon Padrós, explica que es voldria “muntar una petita sala d’exposició” amb el que vagi apareixent en les excavacions. De moment, tot el que s’està fent és gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament, amb suport de la Diputació de Barcelona, i Padrós demana més ajut per poder continuar treballant. Al jaciment hi pot haver feina per anys.
{{ comment.text }}