Les últimes excavacions al castell de Besora descobreixen un comunidor i l’accés al recinte de la necròpolis

"Vam trobar una església feta de vegetació i runa, i ara és de pedra i moltes altres coses”, deia Cesc Busquets, un dels arqueòlegs d’Àtics, que treballen al castell de Besora. Feia el símil amb l’emperador Cèsar August, que havia dit que “va trobar una Roma feta de rajoles i fusta i havia tornat una Roma de marbre”. I el canvi és substancial des que es van iniciar els treballs al turó l’any 2005 a la zona de l’església de Santa Maria. Ara la tasca en aquesta zona es dona per finalitzada, per la qual cosa dissabte al matí es van inaugurar les obres de restauració del temple religiós. Però d’elements per descobrir, encara n’hi ha molts a tot el recinte, situat a 1.025 metres d’altitud. Un dels darrers que ha sortit a la llum, en l’última campanya d’excavacions, ha estat un comunidor, també anomenat conjurador, construït sobre la necròpolis. Segons explicaven Busquets i Pere Comas, president de la Fundació Privada Conjunt Monumental Castell de Besora, dataria del segle XVI i deien que sempre situat al recinte religiós, encara que separat i obert als quatre vents. Busquets també comentava que en els treballs “anem trobant sorpreses”, com el que sembla un mur i el camí empedrat que portaria a l’entrada de la zona de l’església. L’arqueòleg apuntava que la descoberta s’ajusta amb el que està documentat i que fins ara amagava un desnivell de vegetació. Aquesta zona on s’han trobat diversos murs està previst restaurar-la i consolidar-la en els propers mesos, comentaven des de la fundació. “Avui l’església és la protagonista”, deia Marta Fàbregas, també arqueòloga d’Àtics, que durant la inauguració va recordar com van començar a desenrunar-la, ja que allà s’hi havia congelat el temps des que el 1838, durant les guerres carlines, els isabelins van fer volar la teulada pels aires. I parlant de la teulada recordava la tasca que han fet durant anys amb arquitectes, restauradors o antropòlegs. Per exemple, van tenir clar que amb la restauració “no volíem fer una coberta, volíem poder explicar per què no hi havia teulada”. I tota la part reconstruïda, es troba amb la pedra col·locada en dos plans “per veure’n el volum original”, com apuntava l’arquitecta Meritxell Ynaraja. D’aquesta manera s’ha reconstruït l’atri i també es pot accedir al campanar. En l’acte de dissabte, que va acabar amb un vermut i concert, també es va recordar que a la necròpolis, que es va utilitzar fins al segle XVIII, hi ha més de 780 persones enterrades i que se n’han excavat més de 200 d’època moderna. Tots aquests esquelets han format part de diversos projectes de recerca i docència de la UAB per intentar saber com era la població i fins i tot es va fer un projecte pioner amb una recollida d’ADN entre els veïns per trobar relacions familiars. Durant les excavacions també es van descobrir algunes làpides a l’interior de l’església de persones religioses, la pica baptismal que ara es pot veure, un alquerc en un dels murs del segle IX o una piscina mortuòria al paviment del segle XI, on es rentaven els morts abans de ser enterrats i que és l’única que es conserva a Catalunya, segons els arqueòlegs. L’acte de dissabte, al qual van assistir unes 200 persones i també es va inaugurar la cartelleria del recinte, suposava un punt d’inflexió en el projecte del conjunt monumental, on fins ara s’hi han invertit uns 400.000 euros. Es tancaven els treballs a la zona de l’església i ara s’ha de replantejar el projecte que probablement afrontarà la zona pròpiament del castell, del qual encara es conserven diversos murs drets i s’intueix que hi hauria alguna planta al subsòl. Fins ara, d’aquesta zona només es va treballar just a l’accés, a la zona oest, on es va trobar una planta quadrada amb el que sembla un altar i una tomba amb lloses de pedra amb restes humanes, dos individus dels segles VII i VIII. Segons els experts, es podria tractar de la primera església cristiana, visigòtica, al territori. La resta està per descobrir. El comunidor que s'ha localitzat a la necròpolis Lloc de rituals contra tempestes i plaguesSanta Maria de Besora El comunidor o conjurador que s’ha excavat a la zona de la necròpolis havia d’estar obert als quatre vents. Sota cobert s’hi feien rituals religiosos per conjurar oracions per evitar fortes tempestes, aiguats excessius i plagues. Era habitual en pobles dels Prepirineus i els Pirineus. El més proper que es conserva és a Vallfogona.Un treball pluridisciplinari

Les últimes excavacions al castell de Besora descobreixen un comunidor i l’accés al recinte de la necròpolis

L’Atlàntida vibra en el concert final dels 180 anys de l’EMVic

Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

Manlleu tornarà a tenir una pista de gel natural aquest Nadal

Torna l’art d’Enric Pladevall

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter