L’Esquerda ja era gran 4.000 anys abans de la nostra era

L’Esquerda ja era gran en època ibèrica. La darrera campanya d’excavacions al jaciment rodenc ha descobert nous fragments de la muralla d’aquesta època (segles V-IV aC) que dibuixen un traçat gairebé paral·lel al de la muralla medieval, tancant la península per protegir-la de possibles enemics per la part de Ponent. Aquesta troballa confirma que el nucli ibèric no era menor en extensió, com s’havia pensat. “Estaríem parlant d’un poblat ibèric gran, d’unes 12 hectàrees”, explica l’arqueòloga Imma Ollich.
Les troballes, encara que incipients, són ben clares: en una de les poternes d’entrada de la muralla medieval on s’estava excavant –una entrada que continua funcionant fins a la destrucció de L’Esquerda al segle XIV– ha aparegut un fragment de la muralla ibèrica. “És la sorpresa que ens hem trobat en aquesta campanya”, diu l’arqueòleg Albert Pratdesaba, codirector de les excavacions, que treballava en aquesta àrea. La longitud de la paret és petita, però està ben definida. La muralla ibèrica continuava avall, possiblement fins que ho permetia el cingle sobre el riu Ter. Les seves pedres són reutilitzades després en la muralla visigòtica, a partir del segle V. “Aprofitaran la topografia i el mateix material constructiu”, diu Pratdesaba. Però la lògica defensiva era la mateixa. Fins i tot apareixen estances darrere mateix de la muralla, adossades, “com en qualsevol oppidum ibèric”. Unes habitacions de les quals se n’ha de determinar la funció, i que seguien el desnivell del terreny, en terrasses. En una d’elles apareix fins i tot una pavimentació amb còdols de riu. En properes campanyes, és important “veure com s’estructura la fortificació”, i quines funcions tenien.
En aquest sector on ha aparegut la muralla ibèrica, es dibuixa ara ben clarament l’entrada a la muralla visigòtica i carolíngia posterior, que es va refent: primer, una entrada senzilla, possiblement “vinculada a un pont de fusta”, que es va refent i acaba amb una forma d’embut i en pujada, que obligava la gent a accedir d’un en un perquè des de dins es pogués controlar millor.
En tot cas, les troballes ibèriques són les que destaquen en aquesta campanya, en la que també s’ha continuat treballant en els habitatges d’aquesta època ja coneguts. Hi ha una ocupació continuada des del segle VIII aC, i uns indicis molt clars que podia haver-hi gent vivint a L’Esquera a la primera edat del Ferro, als segles VII-VI aC. En una de les habitacions on s’excavava, ha aparegut el dibuix perfectament visible d’una paret de tovots (maons fets amb argila, sorra i palla) que es va desplomar sencera. Sota el dibuix en retícula dels tovots, possiblement apareixeran restes d’aquesta ocupació de l’edat del Ferro. “L’Esquerda ibèrica viu la plenitud al segle IV aC, però abans hi ha diferents fases de construcció, que són les que estem buscant ara”, explica Montserrat de Rocafiguera, l’arqueòloga especialitzada en el món ibèric. La fortalesa del turó de Montgròs, al Brull, era un baluard defensiu important, sens dubte. Però a l’antiga Osona, és molt possible que fos L’Esquerda el lloc on es concentrava més població.