Lliçó de jubilació de Francesc Codina

Francesc Codina va defensar el paper de la literatura en l’educació en la seva lliçó de jubilació com a professor de la UVic-UCC, que va impartir aquest dimecres. Davant de tres opcions que poden reduir-se gairebé a dues (és necessària, és pertorbadora o bé dependrà d’allò que es faci llegir), Codina es va remuntar als clàssics com Plató o Aristòtil per demostrar que aquest debat sobre la funció de la literatura ve de molt lluny. “La gran literatura té un problema, que no adoctrina sinó que indaga en la vida.” I com aquesta, pot ser conflictiva o contradictòria, i xoca contra les ideologies o religions que proposen solucions definitives. “Podem fer llegir Canigó de Verdaguer?”, es preguntava. Un text que alguns poden considerar antiislàmic, però que també podria donar arguments en sentit contrari. “Els grans autors desborden els propis límits ideològics”, conclou Codina. Llegir la gran literatura pot ser positiu perquè afavoreix la concentració i l’atenció cap a un altre, perquè “és font de coneixement” i perquè fa sentir partícip “d’una comunitat nacional i de la humanitat”, i, al capdavall, perquè fomenta la capacitat crítica. A la fotografia, Codina i el degà de la Facultat d’Educació, Eduard Ramírez, al mig. A cada banda, Maria Àngels Verdaguer i Llorenç Comajoan, que van llegir l’encomi del professor.