L’Orquestra Inclusiva de la UVic-UCC es guanya el cor del públic en el seu concert més gran

No és que no haguessin assajat, però junts –tots– era la primera vegada que tocaven. L’Orquestra Inclusiva de la UVic-UCC és singular en molts aspectes, també en el fet que cadascú ha de poder-la compaginar amb la seva vida i els seus compromisos. Però a l’hora de la veritat, que va ser divendres a la plaça de la Catedral, va sonar. I allà on no arribaven els coneixements musicals hi va arribar l’entusiasme per la música. En el concert més llarg que han fet en els seus gairebé deu anys de trajectòria, la formació que reuneix músics de tots els nivells (fins i tot els que no es consideraven músics abans d’entrar-hi) es va guanyar el cor del públic que va omplir les cadires a la plaça. Lluís Solé, l’artífex del projecte juntament amb Mercè Carrera –tots dos professors de la UVic-UCC–, va configurar per a aquest concert un programa amb peces que han anat treballant aquesta temporada i també les anteriors. Perquè conjuntar diferents habilitats tècniques fa que tot el procés “sigui més lent”, tal com va explicar al final de l’actuació, quan la gent aplaudia esperant potser un bis. “No en tenim... si el tinguéssim l’hauríem inclòs al repertori”, va dir el director. El concert va tenir quatre blocs, amb música clàssica i popular. Va obrir a ritme ska amb el conegut tema Our House, de Madness, i va seguir amb el one hit wonder de The Buggles, la conegudíssima Vídeo Killed the Radio Star, per entrar després en les peces més compromeses: l’allegretto de la 5a Simfonia de Beethoven i Les Sauvages, del compositor Jean-Philippe Rameau, que forma part de la seva òpera Les Indes Galantes, moment en què el timbre de l’orquestra va adquirir una coloratura barroca. I del segle XVIII al segle XX amb el cinema: banda sonora d’El bo, el lleig i el dolent amb el tema més clàssic i L’èxtasi de l’or, i també el de James Bond. El repertori es decideix, en part, per suggeriments dels mateixos integrants de l’orquestra, i fer temes coneguts ajuda a motivar els músics, facilita la feina i connecta amb el públic. Com va passar al final de l’actuació amb la ranxera El rey, cantada per un dels membres de l’orquestra, o amb el pasdoble Amparito Roca. El públic segueix el ritme picant de mans, al darrere una mare balla amb la seva filla, els passavolants s’aturen al sentir la música... I al final, com que ja ha dit el director que no hi ha més repertori, es repeteix el Video Kills... Abans del concert, Lluís Solé havia explicat a EL 9 NOU què es trobaria el públic que anés al concert: “Un ambient on la música és possible d’una manera desenfadada, un grup de persones que disfruten de la música d’una manera molt honesta i sense cap altra pretensió que passar-s’ho bé i fer-ho passar bé als altres.” Doncs va ser exactament això, i els somriures a dalt i a baix de l’escenari ho confirmaven.

L’Orquestra Inclusiva de la UVic-UCC es guanya el cor del públic en el seu concert més gran

Els Pastorets de Sant Quirze tanquen el 125è aniversari

Tot a punt per rebre els Reis d’Orient, diumenge al vespre

El 9 de glossa | Què és, doncs, escriure?

La guia d’activitats per al cap setmana

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

Èxit de convocatòria de les campanades a la plaça Major de Vic

Donen per desarticulada amb 23 detinguts la banda que feia estafes bancàries des d’Osona

Denunciat per conduir temeràriament pels carrers de Torelló

Rescaten un noi de 21 anys que ha caigut anant cap a Núria

Josep Ramon Redorta, a la masia el Portell de Gurb