L’estiu de 1968, quan ja s’havia acabat el curs escolar, Joan Campà va enllestir la seva primera bota de vi. El seu pare, Eudald Campà, era boter, i des dels 14 anys que en Joan l’ajudava en l’ofici després de sortir de col·legi. Un ofici que va acabar estimant i fent-se seu. El 1965 el seu pare va obrir negoci prop de la Filatèlia, a Ripoll, mantenint-lo actiu durant una dècada i mitja. En nom propi, però també de l’Eudald, i de tants boters que van precedir i transmetre aquesta tradició, la setmana passada va recollir la distinció del diploma de mestre artesà divulgatiu 2018.
Joan Campà porta més de 50 anys enfilant l’agulla per fer botes, i des de fa temps tenia l’esperança de rebre un reconeixement que creu merèixer. De fet, es considera “l’últim boter artesanal de Catalunya i probablement de tot l’Estat” i no pot amagar que la distinció li fa gràcia. Malgrat que l’ofici s’ha anat perdent i actualment es pot considerar més com una feina d’exhibició que cap altra cosa, Campà ha sabut reciclar-se i des de tombant de segle s’ha dedicat a transmetre’l. El negoci familiar va tancar, però ell va continuar practicant-lo a casa, setmana rere setmana. Això li ha permès mantenir-lo viu, tot i que ell s’ha dedicat professionalment al negoci de l’hostaleria, treballant en diversos bars de Ripoll, fins que el 1993 es va fer càrrec del Casal del Poble original i posteriorment del que hi ha a la Sala Eudald Graells.
Quan va deixar el bar el 2011, es va comprometre a fer classes. Té 10 alumnes fidels, i creu que el futur de l’ofici no té res a veure amb el que va ser en el passat, però continua existint. “Ningú et fa la competència”, explica Campà, “i a més els que aconsegueixen el carnet d’artesans poden anar a fires medievals a fer-hi demostracions”. Una feina remunerada que a més és apreciada per aquells que reconeixen que no és el mateix una bota de pell de cabra que una de plàstic. Campà, que actualment viu a Campdevànol, explica que abans es compraven les pells a Vic, quan funcionaven les adoberies, però ara venen de Pamplona o Burgos. El fil el compren a Alacant i la cola, a Osca. Però mentre pugui continuarà treballant amb pell animal, per sobre d’una pell sintètica lògicament més dura. I veurà com s’omplen les botes, mentre ell se sent personalment ple de continuar exercint un ofici, inevitablement en vies d’extinció.
{{ comment.text }}