Quaranta anys després de la seva mort, Manlleu asseia en una mateixa taula quatre persones que havien tingut relació directa amb Antoni Pous i Argila: la seva neboda; la seva companya, també filologa; un professor de català i amic; i Ramon Cotrina, escriptor i company d’Antoni Pous i Argila al Grup de Vic. Tots ells van conversar sobre la vida del poeta, des de la seva faceta d’escriptor i traductor fins a la de professor o activista decidit a difondre la llengua i la literatura catalanes. El missatge era clar: Pous i Argila va deixar una petja profunda al seu voltant.
La taula posava de relleu el carisma d’Antoni Pous i Argila i també va tractar un dels episodis més desconeguts de la seva vida: l’exili voluntari a Alemanya i Suïssa.
Aquesta taula rodona era al colofó d’una jornada que havia durat tot el dia i que va servir per analitzar l’obra de Pous i la influència que va exercir en altres autors, com Segimon Serrallonga o Josep Grau. El Museu del Ter també també acull fins a principis de desembre l’exposició “Antoni Pous, de manlleu al món”. S’hi pot resseguir la seva vida: el manlleuenc va estudiar al seminari de Vic, on va coincidir amb els companys del Grup de Vic; va ser ordenat sacerdot el 1956 i, després d’haver estudiat a Roma i a Alemanya, va ser professor de llengua i literatura catalanes a les universitats de Zuric i Tübingen. Quan va morir, el 1977, estava treballant en la seva tesi doctoral sobre Ramon Llull.
{{ comment.text }}